La NASA ha desclassificat una espectacular col·lecció de fotografies que evoquen molt gràficament alguns aspectes significatius del moment de l’arribada de l’Apollo 11 a la Lluna fa cinquanta anys.

Són imatges suggestives que reflecteixen els Estats Units del gran triomf tecnològic del 1969, molt poc després de l’aprovació de les lleis de drets civils pel president Johnson i poc abans de la crisi que sorgiria de l’empantanament de la guerra del Vietnam i que culminaria amb l’escàndol del Watergate.

El primer que sobta, vist amb perspectiva, és precisament la presència protagonista de Richard Nixon en un episodi que sempre ha estat relacionat amb l’impuls i el designi estratègic de Kennedy. Nixon havia guanyat les eleccions presidencials de novembre del 1968.

La missió de l’Apollo 11 és un episodi de la cursa espacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica emmarcada plenament en la guerra freda.

El món i molt particularment els Estats Units van quedar en shock quan l’any 1957 la Unió Soviètica va posar en òrbita l’Sputnik, el primer satèl·lit artificial, i el pànic es va fer més gran quan Yuri Gagarin, l’abril del 1961, va fer el primer vol orbital. El mes següent, Kennedy reaccionava i comprometia els Estats Units a posar un home a la Lluna i tornar-lo a la Terra abans que acabés la dècada.

Les imatges facilitades per la NASA ofereixen unes referències fascinants sobre l’evolució de la tecnologia i l’aspecte de les persones i els artefactes implicats en l’operació.

Per exemple, el disseny i aspecte general del mòdul de quarantena amb uns astronautes mig engabiats als quals es dirigeix Nixon és una imatge que avui seria ben segur objecte de tota mena de comentaris càustics a les xarxes socials. El personal científic de la sala de control està format exclusivament per homes blancs amb corbata. El portaavions Hornet, que va recollir el mòdul de comandament de l’Apollo 11, relativament pocs anys abans havia participat activament a batalles navals decisives en el Pacífic a la Segona Guerra Mundial.

PUBLICITAT

Hay Luz al final del Tunnel

El programa Apollo es va culminar el desembre del 1972 i va deixar pas als vols orbitals de l’Space Shuttle i, finalment a la concentració dels esforços en l’Estació Espacial Internacional. És un signe de la caiguda de l’interès oficial de Washington en la carrera espacial el fet que avui els astronautes nord-americans han d’accedir a l’estació espacial a bord de coets russos Soyuz des del cosmòdrom de Baikonur (Kazakhstan).

En l’evolució de la política espacial dels Estats Units s’ha produït la inesperada irrupció de Trump. El president ha fet entrar en crisi la que se suposava que era la política oficial d’exploració espacial en un tweet que corregia els objectius prèviament proclamats de tornar a la Lluna cap al 2024. El proppassat dia 7 de juny un tweet de Trump es desdeia de la política anunciada i s’inclinava per posar el focus a Mart. La part més grotesca de la declaració era el comentari que l’objectiu era «Mart, del qual la Lluna és una part» ” (Mars of which the Moon is a part).

Encara que en aquests moments no estigui gens clar quin és l’objectiu de la política espacial dels Estats Units sembla bastant clar que s’imposaran les noves realitats geoestratègiques. Si la cursa per la Lluna va sorgir d’una confrontació amb la Unió Soviètica per al lideratge mundial és gairebé segur que els pròxims desafiaments es derivaran de la competència científica, tècnica i militar que la Xina ha plantejat.