Mentre que un modest professor de filosofia pot presentar-se com a filòsof, una figura tan polièdrica i impressionant com Hannah Arendt (Hanover, 1906 - Nova York, 1975) podia puntualitzar a un ocasional entrevistador que ella era tan sols «pensadora». Tota una lliçó. I de les moltes que podem treure sempre que ens encarem amb l’obra de Hannah Arendt.

Ara tenim la possibilitat d’afegir a l’autora de La condició humana o Homes en temps d’obscuritat, sense oblidar el seu polèmic Eichmann a Jerusalem, aquests Poemes, en versió catalana de València, que no dubtem a qualificar de modèlica. Un volum que, de tota manera, ens ha fet recular cap a una altra aportació poètica de qui no tenia cap problema, ans el contrari, quan el presentaven com a filòsof. Ens referim a Martin Heidegger i al poemari Des de l’experiència del Pensament (Barcelona: Península/Edicions 62, 1986). Tot plegat una constatació de la proximitat que pot existir entre la filosofia o, si volem, el pensament i la poesia. ¿Per què, podem preguntar-nos, Antonio Machado va assistir a classes de Bergson a la Sorbona parisenca? La resposta ens sembla òbvia.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.