window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'UA-123062154-1');
Benvinguts a política&prosa |
Núm. 00

Paraula de...

Ada Colau. De l’activisme al realisme

José A. Sorolla
José A. Sorolla
| 24 oct. 2018
Barcelona, 13 de juny de 2015. Ada Colau després de prendre possessió com a alcaldessa. © Matthias Oesterle. Zumapress.

Ada Colau Ballano, 44 anys, va saltar a la fama el 5 de febrer del 2013 quan, en una intervenció al Congrés dels Diputats, va dir-li «criminal» a un representant de la banca: el vicesecretari general de l’Asociación Española de Banca (AEB), Javier Rodríguez Pellitero. En la seva compareixença per defensar la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per l’Habitatge Digne, li va tirar en cara que qualifiqués d’«estupenda» la legislació espanyola sobre els desnonaments quan hi havia persones que s’estaven suïcidant, i va afegir: «Els asseguro que no li he llançat una sabata a aquest senyor perquè creia que era important quedar-me aquí per dir-los el que els estic dient, però aquest senyor és un criminal, i com a tal haurien de tractar-lo; no és un expert».


L’exabrupte es va fer viral, com ara es diu. Ada Colau, però, havia començat ja a ser coneguda des de l’any anterior com a portaveu de l’Associació d’Afectats per la Hipoteca (PAH), que havia ajudat a fundar el 2009. Colau era una activista des de principis dels anys 2000, segons confessa ella mateixa, encara que el seu baptisme de foc havia estat als 17 anys, quan estudiava BUP, amb l’organització d’una protesta contra la primera Guerra del Golf (1991). Militant de totes les causes perdudes, especialment en el terreny de l’habitatge, va participar en el 15-M del 2011 i el maig del 2014 va deixar de ser portaveu de la PAH i, després de rebutjar diverses ofertes per entrar en política, va encapçalar un any més tard la llista de Barcelona en Comú a l’alcaldia de Barcelona, que va conquerir amb una minoria majoritària d’onze regidors d’un total de 41.

«Ser incòmoda als responsables d’aquesta situació és el millor que podrien dir de mi a la meva esquela el dia que em mori».

Activista feliç

Abans d’arribar a l’Ajuntament, en les eleccions del 24 de maig del 2015, Ada Colau se sentia confortada en el seu paper d’activista. «L’activisme és per a mi font de felicitat absoluta. Em realitzo com a persona, aprenc moltíssim, creixo… Per egoisme pur, faig activisme social. A part de la maternitat, què hi pot haver de més meravellós que transformar la teva realitat i millorar-la», va declarar al programa El convidat de TV-3 (5-10-2014). Manifestava la seva al·lèrgia al consum («A un restaurant de luxe no hi aniria perquè no em sembla bé ni m’interessa. Sóc crítica amb la societat de consum, penso que amb poc es viu millor») i desvetllava el seu epitafi preferit: «Ser incòmoda als responsables d’aquesta situació és el millor que podrien dir de mi a la meva esquela el dia que em mori».

Encara que en aquell programa va admetre que gestionava el seu «ego amb l’ajuda del col·lectiu», un dels trets del seu caràcter que se li ha criticat és precisament tenir un ego desmesurat. En el llibre Ada. La rebel·lió democràtica. L’activista reinventada en alcaldessa, del periodista Joan Serra Carné (Ara Llibres, març 2006), n’hi ha algunes mostres: «De gent famosa a qui li demanen una foto n’hi ha molta, però a mi em demanaven una foto perquè feia callar els poderosos, feia que la gent que era invisible fos visible», diu. «A vegades em sento com Frodo d’El senyor dels anells, que em poden donar l’anell perquè a mi l’anell no m’interessa. Jo només vull l’anell per transformar. Em sento amb aquest encàrrec», comenta a propòsit de l’oferta que va rebre de Gaspar Llamazares per anar a les eleccions europees del 2014 amb ell. «S’han de saber aprofitar els lideratges. Si se saben posar al servei d’allò que és col·lectiu, són molt beneficiosos», assenyala qui va declarar el 13 de gener del 2017 al diari italià Corriere della Sera: «Sóc el rostre de la nova Europa».

La nit del triomf electoral, Ada Colau va fer servir una metàfora que després va ser molt utilitzada en el procés sobiranista: «Un cop més, com ha passat altres vegades al llarg de la història, aquesta ha estat la victòria de David contra Goliat», va cridar, abans de recórrer a un concepte que també es faria habitual en el seu món i en el de Podemos, el de la gent, allà on altres populistes diuen el poble. «Hem aixecat una candidatura que ha guanyat Barcelona per la seva gent», va dir. «Vull ser l’alcaldessa de Barcelona, però no d’uns contra altres, sinó l’alcaldessa al servei de la gent», va afegir.

«Posarem la lupa a cada contracte, aixecarem catifes quan calgui, ens comprometem amb l’honestedat»

Gairebé dos anys després, en una entrevista de tres hores signada per Soledad Gallego-Díaz i Guillen Martínez (CTXT, 7-1-2017), Colau reprenia la mateixa idea: «El que m’ha portat a mi a la institució ha estat el poder de la gent. No m’hi ha portat el poder econòmic, ni el poder mediàtic. Cap poder no m’ha portat a l’alcaldia. M’hi ha portat la gent que s’ha mobilitzat amb centenars d’actes en els barris, en les xarxes socials i amb la mobilització».

Ada Colau, portaveu de la PAH, durant una protesta al Passeig de Gràcia de Barcelona el 2013. © Andreu Dalmau. EFE.

«Qui som i per què som aquí»

Entre la data de les eleccions i l’arribada al Saló de Cent, Colau va fer una declaració a El País que va aixecar molta polseguera: «Si s’han de desobeir lleis injustes, es desobeeixen» (1-6-2015). Va assegurar també que «només han de tenir por els corruptes i els especuladors». En la seva presa de possessió com a alcaldessa, el 13 de juny del 2015, va advertir: «Posarem la lupa a cada contracte, aixecarem catifes quan calgui amb determinació i valentia, volem un Ajuntament amb parets de vidre. Ens comprometem amb l’honestedat». Va pronunciar així mateix alguna frase que expressava les contradiccions del moment: «Som aquí per manar obeint» o «Gràcies per fer possible l’impossible». I a les 2.500 persones que van voler seguir en directe l’acte a la plaça de Sant Jaume els va etzibar: «Us necessitem més del que ja us hem necessitat fins ara. Estigueu alerta. Perquè la ciutadania pugui manar en aquesta ciutat, serà necessari que continuï mobilitzada».

El 25 de maig del 2016, Colau va escriure en el seu mur de Facebook un text on recordava que un any abans havien penjat a la porta del despatx de l’alcaldia la frase: «No oblidem mai qui som ni per què som aquí». I explicava que en aquest temps havien «fet front a contradiccions, hem après i hem engrandit la nostra comprensió de la complexitat». La frase de la porta els ressonava en cada decisió que prenien. «No oblidem qui som: els que no tenen ni han tingut mai el poder. No oblidem per què som aquí: per manar obeint a qui sí que el tenen: la gent», escrivia.

La frase es podia llegir a la porta del despatx, però un any injecta alhora dosis de realisme. «Quan assumeixes responsabilitats entens la complexitat de moltes coses que abans no entenies», va dir Colau a RAC1 el dia de l’aniversari de la victòria electoral. A l’entrevista a CTXT, desenvolupa abastament en què consisteix el realisme: «La institució va associada a governar el possible i el realment existent. Ni els somnis, ni els objectius, ni les grans metes. Per tant, la institució, que ha de gestionar el possible, el real, l’imperfecte, va associada a inèrcies que tendeixen al conservadorisme, i no a la ruptura». «Així que entres», afegeix, «veus que hi ha unes inèrcies molt fortes que ni tan sol depenen de la maldat de ningú, ni de cap pla orquestrat per ningú, però que la institució, per definició, per la seva pròpia supervivència, el seu funcionament, fins i tot per estratègia de supervivència, genera unes rutines, unes inèrcies, i canviar-les no es fàcil».

«A mi em toca governar i, per tant, prendre decisions cada dia, i negociar… Lluitar amb la imperfecció».

La Colau alcaldessa va descobrir que les pel·lícules no eren com s’imaginava. «Jo mateixa, com a ciutadana corrent (…) tenia també aquesta idea que entres a la institució i et trobaràs qui sap quines pressions, quines confabulacions. Uns límits una mica pel·liculers, si vols. Es clar que hi ha poders fàctics a la ciutat, que exerceixen pressions. Però m’he trobat molt menys amb això i m’he trobat amb molta imperfecció en minúscula». «Molta gent s’imaginava que entraríem i que el pitjor seria la pressió que rebríem de bancs i de grans multinacionals. Però el més difícil de tot és gestionar l’expectativa, perquè de nosaltres s’esperava tot», explica més endavant.

En honor al seu passat activista, Colau reconeix l’activisme com «interlocutor principal», però té molt clar que «jo no he de representar l’activisme», ho considera «un contrasentit». «A mi em toca governar i, per tant, prendre decisions cada dia, i negociar… Lluitar amb la imperfecció».

Políticament incorrecta

Que Colau hagi descobert la realpolitik no impedeix que encara faci actuacions políticament incorrectes i fora de lloc, com quan, al març del 2016, els va dir al militars espanyols que no eren benvinguts al Saló de l’Ensenyament de Barcelona. El coronel Luis Castuera i el tinent coronel Bruno Alonso es van haver de sentir: «Ja saben que preferim, com a Ajuntament, que no hi hagi presència militar aquí, simplement perquè creiem que cal separar els espais». O quan (16-4-2018), O quan reiteradament s’ha declarat bisexual. O quan afirma que «s’ha de feminitzar la política, baixar la testosterona i superar les dicotomies de blanc i negre» (El Intermedio, la Sexta, entrevista conjunta amb Manuela Carmena, 19-9-2017). O quan revela de manera desenfadada un cas d’assetjament sexual. «Van venir dos homes fent-se els simpàtics. Em van preguntar si tenia nòvio i em van dir que estava molt bona i que si podíem fer alguna cosa», va explicar en un acte de Podemos a Madrid (22-6-2016). «Imagina’t si em passa això com a alcaldessa de Barcelona, què no estarà passant cada dia a la invisibilitat dels domicilis o a la feina, on existeixen relacions econòmiques i de poder desiguals», va afegir.

Colau ha governat en absoluta minoria, només amb un pacte durant un temps amb el PSC que es va trencar «per la tristesa per l’aplicació de l’article 155» de la Constitució a Catalunya, «un fet insòlit i terrible que el PSC no ha condemnat, sinó que ha construït». La ruptura, segons l’alcaldessa, «té a veure amb la democràcia», segons va declarar a RAC1 (13-11-2017). En qualsevol cas, Colau sempre va preferir pactar amb ERC que amb el PSC, però no ho va aconseguir perquè els republicans veuen els comuns com «un rival electoral», en paraules de l’alcaldessa.

«Feu-nos fora, si no fem el que hem dit que faríem i el que la ciutadania ens ha demanat que fem»

Tres vegades reprovada

Fruit d’aquest aïllament, Colau ha estat reprovada per l’oposició en tres ocasions en només quatre mesos. A l’abril del 2018 pels narcopisos, al juliol per les retallades en inversions i a l’agost per la inseguretat lligada al turisme i el top-manta.

Habitatge, comerç, turisme i inseguretat són els principals problemes de la gestió de Colau. En habitatge, dels 4.000 pisos socials promesos per a aquest mandat, a primers de setembre del 2018 només 648 estaven acabats i una quantitat similar en projecte. La PAH, que a finals del 2015 ja es queixava de la manca d’actuacions de l’Ajuntament, li recriminava a l’alcaldessa que als dos anys de mandat no hagués estat més dura amb els bancs que mantenen pisos buits i només havien sofert quatre multes per aquest concepte. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de totes maneres, va anular al juliol del 2017 la taxa per gravar habitatges buits aprovada per l’Ajuntament al setembre de l’any anterior. La PAH reconeix, però, que l’Ajuntament es compromet a atendre els desnonats (fa poc més d’un any encara hi havia 10 desnonaments diaris a Barcelona).

Colau es vanta que la seva política turística ha aconseguit que tothom estigui d’acord a admetre que el fenomen necessita una regulació. «Volem una Barcelona cosmopolita, però també una ciutat per viure que no produeixi dinàmiques especulatives que expulsin els veïns y els comerciants. S’ha de trobar un equilibri, posar ordre i regular. La massificació és un problema fins i tot per als turistes», va manifestar a El Periódico (3-7-2017), en una entrevista en què demanava no parlar de “turismofòbia perquè és convertir en fenomen el que en realitat és un efecte”.

Habitatge, comerç, turisme i inseguretat són els principals problemes de la gestió de Colau.

Ambigüitat en el «procés»

La ruptura del pacte de govern amb el PSC va ser una conseqüència del procés sobiranista, en el qual Ada Colau y els comuns sempre han mantingut oficialment la mateixa actitud de fons, encara que a la alcaldessa se l’ha acusat d’«ambigüitat» i fins de falsa equidistància, és a dir, d’estar més al costat dels independentistes que dels constitucionalistes. Colau ha declarat en nombroses ocasions que ella no és independentista –ho va fer també al trencar amb el PSC–, encara que votés sí-sí el 9-N del 2014 i anés a votar, sense dir què, l’1-O del 2017. «No sóc independentista. Ni catalana ni espanyola. Estic per superar les fronteres perquè només existeixen per a la gent pobra», va afirmar en una entrevista a El Mundo abans de guanyar les eleccions (9-5-2015). Però ja des de la presa de possessió del càrrec, Colau es va manifestar a favor del referèndum. «Acompanyarem el president en la demanda del dret a decidir i un procés constituent», va dir en el seu discurs.

«El que és important és fer un referèndum efectiu, no un referèndum d’independentistes on només hi participin independentistes».

A l’entrevista a El Intermedio amb Manuela Carmena al costat, Colau va assegurar que «en alguns discursos es tendeix a identificar Espanya amb el Govern del PP, però és un grandíssim error», i en la conversa publicada a CTXT explica amb més profunditat com veu les relaciones entre Catalunya i Espanya. «Crec que el debat tal i com està plantejat ara, entre Catalunya i Espanya, és decimonònic. És antic, no respon a la realitat actual, que és un món globalitzat on els principals actors són les gran àrees metropolitanes (…) Ara mateix, jo no estic pensant tant en estats com en una xarxa de ciutats de nivell europeu. M’interessa molt més pensar en això, sense treure-li importància, evidentment, a pensar que l’estat de les autonomies ha caducat i que, per tant, cal actualitzar-lo i reconèixer la sobirania catalana».

Al programa El Objetivo de La Sexta (11-9-2016) va rebutjar que les eleccions plebiscitàries del 27 de setembre del 2015 haguessin donat una majoria suficient en vots per proclamar la independència. «Aquests vots són insuficients per a les decisions unilaterals», va dir, abans d’afegir que «el que és important és fer un referèndum efectiu, no un referèndum d’independentistes on només hi participin independentistes». Exactament un any més tard, en un acte celebrat a Santa Coloma de Gramenet amb motiu de la Diada, amb Pablo Iglesias al seu costat, va reivindicar la «pluralitat de Catalunya» i va carregar contra la desobediència tal com l’entenien els independentistes. «Som molta gent la que ens hem arriscat fent desobediència civil, per evitar desnonaments o per defensar drets i, llavors, ¿on estaven els senyorets de Convergència? Estaven firmant lleis amb el PP contra les que nosaltres lluitàvem».

En coherència amb les seves declaracions anteriors, el 9 d’octubre, 24 hores abans que Carles Puigdemont comparegués en el Parlament per declarar i suspendre als vuit segons la independència, Colau va manifestar públicament que «els resultats no poden ser un aval per proclamar-la». L’11 de novembre, va demanar explicacions a Puigdemont «per haver enganyat i tensionat la població». «Catalunya», va dir, «no podrà ser digna mentre no escoltem una autocrítica del Govern elegit a les urnes, que ha enganyat a la població, ha tensionat la societat i ha generat un greu perjudici econòmic».

Colau sempre s’ha manifestat en contra de la presó preventiva dels líders independentistes, a alguns dels quals ha visitat a les presons. També va ser molt crítica amb el discurs del rei Felip VI el 3 d’octubre del 2017. Quatre mesos després, va revelar a RAC 1 què li va dir al Rei en un encontre que van tenir. Li va etzibar que «el seu discurs es va rebre a Catalunya com una manca d’empatia bestial» i, quan Felip VI li va respondre que la seva missió era «defensar la Constitució», ella li va replicar que hi havia moltes maneres de fer-ho.

Forma part d’un debat recurrent el fet de si la suposada ambigüitat i equidistància dels comuns en relació al procés sobiranista pot afectar la reelecció d’Ada Colau a l’alcaldia de Barcelona. No tardarem gaire a saber-ho. Les eleccions seran el 26 de maig del 2019. Llavors haurà arribat el moment que la pròpia Colau va marcar en el seu discurs de presa de possessió. «Feu-nos fora, si no fem el que hem dit que faríem i el que la ciutadania ens ha demanat que fem», va emplaçar. La cita està fixada.

Per |2018-10-24T11:39:02+00:00dimecres, 24 d'octubre de 2018|Paraula de..., Paraula de... Núm. 00|

Sobre l'Autor/a:

José A. Sorolla
Fue director adjunto de El Periódico (1990-2006), redactor jefe de El País (1982-88) y corresponsal de ambos diarios en París (El Periódico, 2006-09 y El País, 1988-90).
Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers, amb fins tècnics, de personalització de la navegació de l'usuari i d'anàlisi del trànsit de la web. Per a més informació sobre que són les galetes, quines utilitzem i la manera de canviar la seva configuració, pot accedir a la nostra Política de cookies mitjançant aquest enllaç o el que apareix al peu de pàgina. Hi estic d'acord