Assegurava el poeta Antonio Machado que allò que ens emportem cap el més enllà és precisament el que de veritablement bo deixem aquí. Allò que hem fet pensant en la resta de persones, de manera altruista. Així escriu: «Lleva quien deja y vive el que ha vivido». El vers del poeta de Sevilla, mort a l’exili de Cotlliure, pertany a la Elegía dedicada a Francisco Giner de los Ríos, el fundador de la Institución Libre de Enseñanza, una entitat que tantíssima importància arribaria a tenir per a la renovació pedagògica arreu de l’Estat espanyol. El record de Machado i la seva Elegía a Giner m’han vingut a la memòria a l’hora de recordar també que Aina Moll i Marquès fou una extraordinària professora, el mestratge de la qual anava més enllà de l’horari lectiu. Una treballadora incansable, amb virtuts molt semblants a les de Giner. Tal vegada per això li escauen força bé els versos de Machado.

N’Aina s’ha emportat a l’altre món tot el que ens ha deixat com exemple de vida i per això viurà entre nosaltres mentre la gent la recordi. Crec que per fer el seu record més avinent i més perdurable cal proposar als ajuntaments de tres ciutats, la de Ciutadella, on va néixer, les de Palma i Barcelona, on va viure, que algun carrer o espai públic sigui batejat amb el seu nom. Fins ara només un CEIP de Palma es diu Aina Moll.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.