Als catorze anys Amos Klausner (Jerusalem, 1939 2018) va canviar el seu nom pel d’Amos Oz i va ingressar al quibuts Hulda on passaria la major part de la seva vida, es casaria i tindria fills. La seva mare s’havia suïcidat feia dos anys després d’una llarga depressió, el seu pare s’havia tornat a casar. El canvi de nom era més que un canvi de vida, era sobretot una ruptura amb el món familiar. En aquest acte matava el pare, un bibliotecari erudit, sionista revisionista i conservador, però trencava també amb el Jerusalem de la seva infància, la precarietat material i afectiva del barri d’al·luvió ple de jueus de l’Europa oriental on s’havia criat, el semisoterrani insalubre on havia vist la seva mare abandonar progressivament la vida. Llavors va experimentar una mena de «síndrome de Jerusalem» invertit. La «síndrome de Jerusalem» és una alteració psicològica que afecta alguns turistes de la ciutat que s’identifiquen amb figures bíbliques fins al punt de creure’s Moisès o Abraham. Amos, en canvi, fugia del fatalisme dels emigrants jueus i les seves disputes retòriques. Volia ser un home nou, situat al cor del nou Israel dels anys 50 que liderava Ben Gurion. Seria un quibutzí fort, bronzejat i callat, amb una vida a l’aire lliure, treballant al camp i deixant enrere una «història d’obscuritat».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.