El ciutadà té dret a no patir: és un dels fonaments primigenis del tracte i del tractament que tothom espera davant dels problemes de salut que li puguin sobrevenir. Aquest objectiu passa davant de la lluita contra la malaltia quan s’està prop de la mort, quan la vida perd sentit per a qui l’hauria de suportar. Podríem dir que cap idea –cap repte científic, familiar, religiós o cultural– no hauria de provocar que ningú es veiés obligat a patir quan pogués evitar-ho. El moment en què la prioritat sigui la d’ajudar a morir en pau dependrà de cada situació, variable i sempre imprevisible, però també de cadascú. Cada persona és en part autora de la seva vida, modelant-la en allò que pot, i quan està malalt, o al final, no se n’hauria de veure expropiat. Hauria de poder-se acomiadar a la seva manera.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.