Fa uns dies, Javier Pérez Andújar va trobar, en venda als Encants de Barcelona, la biblioteca personal del filòsof i editor Salvador Pániker, mort el 2017. Es tracta d’una de les moltes anècdotes que il·lustren l’estat de la ciutat i del país i que van salpebrar l’acte de la presentació al CCCB del número 6 de política&prosa.

La sisena entrega de la revista consagra el dossier temàtic a la ciutat de Barcelona amb motiu de la celebració de comicis municipals el diumenge 26 de maig i amb la voluntat d’aportar elements al debat sobre el model de ciutat.

Inquirits sobre els límits de Barcelona per l’editor Fèlix Riera, que va moderar un debat en clau principalment cultural, Pérez Andújar i Josep M. Martí Font van dissertar sobre l’absència d’un projecte de ciutat cohesionador i il·lusionant.

Martí Font, autor de Barcelona-Madrid, decadencia y auge (ED Libros), va posar l’accent en la incapacitat de Barcelona per constituir-se en el centre de gravitació d’una àrea metropolitana potent que deixi enrere els límits geogràfics de la ciutat. L’èxit del pujolisme va ser liquidar el concepte de «Gran Barcelona», va dir Martí Font, i boicotejar les institucions emblemàtiques de la ciutat, com ho seria una muntanya de Montjuïc d’aspiració museística, amb un MNAC aïllat per la negativa dels governs de CiU de fer-hi arribar el metro.

L’escriptor va denunciar la dimissió cívica de les elits barcelonines, insensibles i indiferents a la deriva regressiva de la ciutat. L’acomiadament d’empleats de la Fundació Miró per manca de recursos de la institució resulta ofensiu si es relaciona amb la generositat amb la què el pintor Joan Miró va llegar al poble de Barcelona una col·lecció de primeríssim nivell. Aleshores, conscients de la rellevància cultural de la donació, es va potenciar amb la construcció (1972-1975) d’un dels edificis més bells de la ciutat, obra de l’arquitecte i amic de Miró Josep Lluís Sert. Això, avui, sembla prehistòria.

Fèlix Riera va criticar la pèrdua de patrimoni cultural escrit en favor de Madrid, exemplificada en la decisió del poeta Joan Margarit de llegar la seva obra a la Biblioteca Nacional espanyola i no pas a institucions catalanes, o en l’adquisició pel Ministerio de Cultura de l’arxiu de l’agent literària Carmen Balcells.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

Javier Pérez Andújar, autor de La noche fenomenal (Anagrama) va lamentar que Barcelona doni l’esquena als pobres i a la pobresa. Barcelona és superba amb les ciutats veïnes. És un eufemisme, va dir, parlar de «Brooklyn» en referència a l’Hospitalet que acull artistes i empreses culturals. La realitat és que els joves creadors no han tingut altre remei que traslladar-s’hi, expulsats de Barcelona per la gentrificació. El mateix els ha succeït als protagonistes de la creació cultural popular dels anys 70, dels qui no queda rastre humà a Barcelona.

La decadència que pateix la ciutat també es desprèn, va dir un Pérez Andújar consternat, de les paraules recents del president de la Generalitat, Quim Torra, per a qui Barcelona «ha abdicat de ser la capital de Catalunya», condició que hauria ostentat la ciutat de Girona.

Potser els bàrbars no estiguin a les portes de la ciutat, però és un imaginari que corrou la força i la potència de Barcelona i en paralitza l’impuls de saltar els límits per tornar a tenir l’ambició de ser una ciutat global.