Una de les principals raons per les quals les ciutats sucumbeixen a les seves pors és que aquestes apaguen la capacitat dels seus habitants i líders polítics de fabular sobre elles. En el seu llibre Les ciutats invisibles, Ítalo Calvino ens parla de les ciutats contínues, les ciutats amagades, les ciutats subtils, les ciutats i el cel, les ciutats i el desig, les ciutats i el nom, les ciutats i la memòria, les ciutats i els intercanvis, les ciutats i els morts, les ciutats i els ulls, i les ciutats i els signes. Calvino fabula sobre una ciutat invisible però més real i contemporània que moltes ciutats visibles que jeuen sotmeses al mal de la inacció. Fa massa temps que la ciutat de Barcelona ha quedat en mans d’aquells que, més que fabular sobre el seu futur, han volgut apropiar-se’n per defensar causes que la subordinen a altres objectius com l’independentisme, el populisme o a batalles intranscendents entre partits.

Sense fabular, la ciutat va progressivament diluint-se fins a convertir-se en un lloc valorat en metres quadrats quan haurien d’emergir les seves ànsies per abordar els metres pensats. El metre pensat és aquell capaç de compatibilitzar desenvolupament amb idees per a viure millor. La necessitat de fabular Barcelona, que durant un llarg període de temps havia quedat a mercè de la crítica per la crítica, sembla per fi represa gràcies a una sèrie de llibres-propostes que tornen a traçar una atmosfera de superació de la falta de relat sobre la ciutat i els seus ciutadans.

Llibres com Una proposta per a Barcelona del candidat a l’alcaldia Jordi Graupera, resultat de la conferència impartida al Teatre Victòria per presentar el seu projecte de ciutat, Barcelona, vuelvo a casa del candidat Manuel Valls, Alerta Barcelona, adiós a la ciudad complaciente del periodista i escriptor Miquel Molina, Imaginem Barcelona del candidat del PSC Jaume Collboni, amb edició a càrrec de Xavier Marcè –el llibre es centra en una sèrie de converses entre Collboni i Frederic Amat, Lourdes Suárez o Santi Vila–, Barcelonismes, de l’escriptor Xavier Bru de Sala, Barcelona-Madrid, decadencia y auge, del periodista i escriptor Josep M. Martí Font, i Els barcelonins (i les barcelonines) del periodista, escriptor i director de la Vanguardia, Màrius Carol, permeten advertir que Barcelona ha passat de ser desatesa a ser desitjada per molts.

Cadascun dels autors, alguns candidats a l’alcaldia de Barcelona, permeten elaborar un ampli espectre de mirades sobre la ciutat, diferents Barcelones, seguint la metodologia de Calvino; podem trobar la Barcelona-1 d’octubre de Graupera, la Barcelona reconnectada de Miquel Molina, la Barcelona-Europa de Manuel Valls, la Barcelona dialogant de Jaume Collboni, la Barcelona de les grans reformes de Xavier Bru de Sala, la Barcelona en decadència de Josep M. Martí Font o la Barcelona del flâneur de Màrius Carol. La suma de totes les propostes permet constatar tres projectes per a la ciutat: la ciutat independentista d’esquena, i contra, Espanya, la ciutat global i la ciutat recuperada. Jordi Graupera anhela per als barcelonins una ciutat que s’alci contra tot allò que debiliti la seva proposta de ser capital de Catalunya. Manuel Valls reclama una ciutat global capaç d’afrontar els reptes mirant cap el món i sent-ne partícip. Jaume Collboni busca una ciutat en forma de diàleg permanent.

Si els tres polítics construeixen en els seus llibres una mena de programa de màxims per a la ciutat, les propostes de Miquel Molina, Xavier Bru de Sala, Josep M. Martí Font i Màrius Carol mostren que l’objectiu no és tant canviar Barcelona sinó entendre-la. Aquesta aproximació està més centrada en les raons per les quals la ciutat ha perdut part del seu impuls que a mostrar camins únics i clars. Miquel Molina ens permet observar-la com una ciutat que ha quedat abstreta en la seva grandesa passada però que disposa de suficients actius per reconnectar la ciutat a la seva potència màxima.

El factor de transformació o reconnexió és principalment la cultura. El seu assaig, situa el lector davant d’una ciutat sotmesa a tasques que no li corresponen, com la de liderar les ciutats independentistes, al mateix temps que planteja una sèrie de reptes que la ciutat podria potenciar com la creativitat i el talent.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

Cadascun dels autors, alguns candidats a l’alcaldia, permeten elaborar un ampli espectre de mirades sobre la ciutat.

Xavier Bru de Sala planteja amb encert que el pitjor mal que assola la ciutat és l’antibarcelonisme que alguns han convertit en bandera per fer-se seva la ciutat. Indica la importància d’advertir que la cultura de ciutat de Barcelona és l’«horitzontalitat» de la societat enfront de la «verticalitat» de l’Estat. La seva visió recupera, des de la tradició, la capacitat de la societat civil per canviar la sort de la ciutat; una interpretació a favor de la «grandesa» de Barcelona.

En el seu assaig, Josep M. Martí Font mostra que la decadència de Barcelona no rau en la seva actual fortalesa com a ciutat sinó en la falta d’un projecte, com té Madrid, basat en un creixement sense contraccions operatives. Adverteix que la megalòpoli Madrid es desplega sense oposició política, mentre que la «gran Barcelona» xoca una vegada i una altra amb la politització que impedeix una posada en marxa efectiva.

Màrius Carol ens ofereix l’única lectura en la qual el protagonista són els barcelonins i les barcelonines que, contràriament al que es pensa, cal definir-los en la seva complexitat i no en un simple binarisme de blanc i negre. La seva mirada de flâneur permet al lector advertir que el que està en joc en les pròximes eleccions és com volen viure els barcelonins que aspiren al fet que la ciutat no els resti allò que ells han aconseguit. És una mirada a escala humana en la qual el lector, encara més si és barceloní, no deixarà de veure’s representat.

Són set llibres que permeten tornar a fabular sobre els possibles futurs de Barcelona. Tots ells assenyalen que la ciutat de Barcelona serà la protagonista de les pròximes eleccions. Un recorregut sobre grans postulats a favor d’una ciutat orientada al futur i capaç d’assumir la crítica, en la mesura que aquesta obeeixi una causa determinant: fer la millor ciutat del món. Aquesta sèrie de propostes, anàlisis i crítiques, i tenint en compte els últims sondejos on ningú no sembla aconseguir un majoria àmplia per governar la ciutat, permet tenir l’esperança que, després de les eleccions, tots els candidats i candidates podran repensar Barcelona abans de començar a edificar la nova Barcelona que tots prometen.