Una de les principals raons per les quals les ciutats sucumbeixen a les seves pors és que aquestes apaguen la capacitat dels seus habitants i líders polítics de fabular sobre elles. En el seu llibre Les ciutats invisibles, Ítalo Calvino ens parla de les ciutats contínues, les ciutats amagades, les ciutats subtils, les ciutats i el cel, les ciutats i el desig, les ciutats i el nom, les ciutats i la memòria, les ciutats i els intercanvis, les ciutats i els morts, les ciutats i els ulls, i les ciutats i els signes. Calvino fabula sobre una ciutat invisible però més real i contemporània que moltes ciutats visibles que jeuen sotmeses al mal de la inacció. Fa massa temps que la ciutat de Barcelona ha quedat en mans d’aquells que, més que fabular sobre el seu futur, han volgut apropiar-se’n per defensar causes que la subordinen a altres objectius com l’independentisme, el populisme o a batalles intranscendents entre partits.

Sense fabular, la ciutat va progressivament diluint-se fins a convertir-se en un lloc valorat en metres quadrats quan haurien d’emergir les seves ànsies per abordar els metres pensats. El metre pensat és aquell capaç de compatibilitzar desenvolupament amb idees per a viure millor.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.