Benito Pérez Galdós, tant incansable viatger com novel·lista, tornava a Madrid a finals de maig de 1888, després d’una estada de tot just vuit dies a Barcelona amb motiu de la inauguració de l’Exposició Universal, i de seguida prenia la ploma per donar notícia als lectors portenys de La Prensa de la seva estada a la capital catalana i animar els viatgers americans a visitar «la ciudad espléndida que ha de ser, dentro de poco, una de las más bellas de este continente». Les cartes que amb aquesta matèria va enviar a Buenos Aires es van publicar a La Prensa els dies 1, 8 i 15 de juliol de 1888.

Galdós havia visitat per primera vegada Barcelona a finals de setembre de 1868, quan tornava de París, i hi va trobar la revolució que va derrocar el tron d’Isabel II. A Memorias de un desmemoriado (1916) recorda: «Toda España estaba ya en ascuas. Barcelona, que siempre figuró en la vanguardia del liberalismo y de las ideas progresivas, simpatizaba con ardorosa efusión con el movimiento». Ara, el 1888, el seu vagareig per la ciutat té el contrapunt lògic en la memòria de les seves impressions de vint anys enrere. El 68 encara existien la Muralla del Mar («paseo delicioso desde Atarazanas hasta el jardincillo del Capitán General») i la Ciutadella, però la ciutat ja s’havia llevat la cotilla que formaven la Rambla i les Rondes per donar cabuda al «grandioso ensanche, con sus hermosas vías y el Paseo de Gracia, incomparable avenida, que pronto había de rivalizar con las mejores de Europa».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.