«Hem de lluitar contra tot i contra tots, perquè som els millors i representem el que representem». Això va dir un dia Narcís de Carreras quan era president del Club de Futbol Barcelona i procurador a Cortes franquistes pel terç familiar de Girona. Paraules premonitòries de l’eslògan publicitari «el Barça és més que un club» que va portar a la presidència de l’entitat a Agustí Montal; mots santificats més endavant per dom Cassià Just en afirmar que «el Barça és molt més que un club i Montserrat representa i és molt més que un monestir»; una creença elevada a l’èxtasi, anys més tard, per sor Lucía Caram: «no ser del Barça és un pecat». A l’entendre de la monja més bromista del país, pertànyer al principal club de futbol de Catalunya suposa «una manera de ser, de viure i de pensar»; es va estalviar de precisar grata a Déu i a la Nació, però se li va entendre.

El pecat de la intolerància esportiva és molt propi de la nació culer, entesa aquesta com un ecosistema poblat per barcelonistes radicals que han sublimat la molt comprensible estimació pel Barça fins a convertir-se en devots d’una religió de fantasies patriòtiques i disciplina monoteista. No tots els barcelonistes formen part d’aquesta legió de fidels, feliçment, perquè no deu ser gens saludable formar part d’una congregació que només s’accepta a si mateixa com a autèntica i mereixedora de respecte, fent creure que la resta de la humanitat (especialment si els són compatriotes) només és susceptible de ser tractada com a militant de l’heretgia. Una secta és això, segons els experts en aquesta matèria. I probablement la qualificació es podria aplicar a moltes de les aficions radicals de molts clubs esportius, per si serveix de consol.

Tanmateix, tret de les circumstàncies especials d’Escòcia, on l’animadversió dels clubs és de caràcter religiós, els catòlics del Celtic de Glasgow i els protestants del Glasgow Rangers, no seria fàcil trobar un altre cas de rivalitat esportiva tan crispada com la del Barça i el Real Madrid, en aquest cas per estar empeltada amb la política. Potser amb l’excepció de la tensió existent entre els seguidors del Leeds United i el Manchester United, les arrels de la qual caldria buscar a la guerra de les Roses entre Lancashire i Yorkshire, datada al segle XV, obsessió relativitzada actualment per la distància esportiva i econòmica entre un club i l’altre.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.