L’any 1921 Josep Carner va marxar a Gènova, on va exercir de vicecònsol d’Espanya. La raó principal de la seva marxa va ser la incapacitat de la seva estimada Catalunya d’oferir-li una feina que li permetés un sou digne per mantenir la seva família. Com a col·laborador de La veu de Catalunya cobrava per article fet, i només que Cambó li hagués ofert la direcció del diari, ja s’hauria quedat, però Cambó va preferir, l’any 1918, oferir-la a Joaquim Pellicena, un personatge gris, però obedient als seus dictats.

Per donar una idea de com era Cambó, bastarà una sola anècdota: una vegada va telefonar a Carner, passada ja la mitjanit, perquè anés «immediatament» a casa seva. Carner, una mica alarmat, hi va anar tot seguit i es va trobar amb la grotesca imatge d’un Cambó a dintre de la banyera. Així és com el va rebre per dictar-li l’article que havia d’escriure a La veu de Catalunya de l’endemà. Aquest tracte despòtic de Cambó també explica que Carner tingués ganes d’anar-se’n. Ara bé: no hem de pensar que això sigui res d’anormal al nostre país. De Verdaguer fins a Ferrater, el poder (polític o religiós) ha tractat els escriptors catalans tan malament com ha sabut. (A l’epíleg del meu llibre Epístoles a Josep Carner, s’hi troba una llista de les canallades que el poder ha exercit contra els escriptors catalans. Actualment som més o menys allà mateix: només els escriptors fidels al règim tenen premis o prebendes).

La poca consideració envers Carner no s’acaba amb Cambó, sinó que tot just comença. Joan Triadú, a la seva Antologia de la poesia catalana (1950) va escriure el següent: «La bonhomia del seu humor no té gairebé mai res a veure amb la poesia pròpiament dita, sinó únicament amb el vers. Sense l’última coneixença lírica ni prou força de sentiment, el triomf de Carner es redueix al vers, a l’enginy i a la magistral superficialitat per on rellisquen les seves elegants imatges. Per això arriba rarament al dolor o a la sang, com si reflectís la felicitat del seu món i de la seva època i de la saviesa versàtil de diplomàtic».

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.