El sector de l’automòbil és importantíssim per a tots els països, particularment per als que tenen dimensió suficient per justificar-ne la fabricació. El seu impacte en el PIB i en l’ocupació és molt rellevant. Però en aquests moments vivim una incertesa extraordinària en el sector arreu del món. A les incerteses que ja teníem el 2019, i que van comportar un cert descens de les vendes, s’hi ha afegit ara el coronavirus i el seu impacte sobre el sector en diferents aspectes clau.

Si ens centrem primer en les incerteses que ja teníem fa un any podem parlar sobre els dubtes en relació amb allò que vol el client. Vol un cotxe elèctric? Prefereix un cotxe híbrid? El que vol és un cotxe convencional, de gasolina, però més segur? Estaria entusiasmat amb un cotxe connectat? Li agradaria a més que aquest cotxe fos autoconduït? Voldria no haver-se de comprar un cotxe, sinó llogar-lo i poder-lo anar canviant o fins i tot no utilitzar-lo en algun període?

Un dels problemes que tenim és que molts governs han decidit que algunes alternatives són millors que unes altres i han posat incentius per a les seves preferències. Amb un incentiu que en rebaixi el preu potser ens interessarà més un cotxe elèctric que de gasolina. Però també tindrà un impacte que el govern vulgui demostrar el seu interès per protegir el medi ambient i actuï com si l’elèctric fos extremament net i el de combustible extremament contaminant.

Ara pensarem en la incertesa associada a la nostra cadena de valor, en qui són els nostres proveïdors i els nostres clients.

Cal recordar que una part de l’electricitat que carrega el vehicle pot haver estat produïda amb carbó o fins i tot venir d’energia nuclear, però, a més, la producció i el reciclatge de bateries tampoc no són extremament nets. I recordem també que, si hem de fer servir vehicles elèctrics, necessitarem xarxes de recàrrega al llarg de carreteres i autopistes, no solament a les ciutats. Si es decidís apostar pel cotxe autoconduït, necessitaríem xarxes més complicades encara en totes les zones per on circulessin aquests vehicles.

Per més que s’estudiï el consumidor americà, xinès o europeu, no hi ha una idea clara de què es voldrà en el futur. Això comporta que tots els fabricants presentin models elèctrics, híbrids o de combustible. Això sí, al final la gran majoria dels que es compren un automòbil se’l compren de combustible i es venen el que ja tenien, que continuarà funcionant amb combustible. El resultat és que la immensa majoria dels automòbils que veiem són de combustible, i tot sembla indicar que continuarà sent així durant uns quants anys. Però la clau és el client, i en aquests moments, en què tenim sistemes capaços de recollir totes les dades de la clientela i predir què farà, és important usar aquests models.

Veiem també que la incertesa, la necessitat d’innovar i la globalització reforcen les aliances i la concentració del sector: fabricants de vehicles, proveïdors de components, concessionaris. I l’obertura de grans mercats com la Xina, actualment, però potser l’Índia i l’Àfrica també en el futur, exigeix la incorporació dels objectius comercials de tots els àmbits del sector i pot ser una oportunitat per remarcar el valor d’empreses amb un futur difícil que es poden integrar en altres amb més potencial.

PUBLICITAT

Hay Luz al final del Tunnel

Amb tota aquesta complexitat i incertesa apareix el coronavirus, capaç de detenir temporalment alguns fabricants de components i interrompre així la cadena de producció. Segurament això portarà a mantenir en el futur una certa diversificació en la cadena del sector, cosa que s’havia anat reduint. El coronavirus ens farà pensar en la incertesa que pot anar associada a la nostra cadena de valor, en qui són els nostres proveïdors i en qui són els nostres clients i com podem evitar altres coronavirus com ara la profunda crisi econòmica o política, o un canvi tecnològic o de subministrament sobtat.

Mirant la història veuríem que el primer fabricant d’automòbils de Catalunya va muntar la fàbrica on avui hi ha el passeig de Sant Joan i, a finals de la dècada de 1890, va començar a fabricar cotxes elèctrics. Li va anar bé, i un milionari suís li va comprar l’empresa, li va canviar el nom per Hispano Suiza i es va posar a fabricar cotxes de combustible. Així que buscant en els gens sembla que podríem fer el canvi.