El futbol espectacle modern, com a fenomen social i com a sector econòmic, es planteja el mateix dilema que altres sectors que han vist frenada la seva activitat a principis de 2020. El futbol no pot fer teletreball. Es tracta de decidir si s’opta per la reconstrucció del que hi havia fins abans de l’esclat de la crisi del covid-19, és a dir, per una reobertura del que ja teníem, o per anar cap a una nova normalitat, cap a un esport més decent, construït sobre unes bases diferents, que realitzi una contribució més positiva per al conjunt de la societat.

De sobte no només s’ha aturat el futbol en directe, sinó que hem vist que podem viure sense el futbol. Els partits històrics que veiem aquests dies no poden generar de cap manera la disponibilitat a pagar de televidents, espectadors, patrocinadors i publicistes que genera el futbol en directe, un dels grans guanyadors del combat per l’atenció de les masses de les darreres dècades.

Les xifres són ben conegudes. Si ens centrem només en el futbol anglès, el de més èxit dels darrers temps, l’aturada de la temporada actual suposa com a mínim un descens en un 25 % dels ingressos. Com que els clubs professionals ja treballen habitualment en la frontera de les pèrdues (per les enormes despeses que els causa haver de retenir talent futbolístic en un mercat laboral global) i, atesa la naturalesa fixa de bona part dels costos, la majoria de clubs i de competicions es troben en la regió de la insolvència. Això obligarà a prendre mesures excepcionals.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.