La capitalitat de Barcelona ha estat objecte de diverses interpretacions polítiques, especialment als anys 80, per part de les dues figures polítiques del moment: Jordi Pujol i Pasqual Maragall. Les visions d’ambdós líders han estat abastament analitzades i il·lustren visions diferents del territori català. Els binomis com equilibri/desequilibri, desconcentració/concentració, integració/dualitat, policefàlia/macrocefàlia són utilitzats especialment pel PSC i CiU, amb una forta càrrega ideològica. Jordi Pujol té una visió estanca del territori: concep l’espai com a continent, com una realitat tancada, i per tant una Barcelona poderosa (especialment amb la seva dimensió metropolitana) que necessàriament xoca amb la resta de Catalunya o rerepaís.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.