Els alemanys per a designar l’esperit d’una època, el seu gest i tonalitat, la primera espurna d’un nou temps que comença, utilitzen el terme Zeitgeist. El terme designa el naixement d’un nou temps que, després una espurna artística, intel·lectual, política o social, il·luminarà noves potencialitats que arrossegaran tot l’anterior cap a la seva desaparició. Les potencialitats són la veritable essència d’una època i es mostren en forma d’idees, conceptes, corrents intel·lectuals que seran dominants durant un cert període de temps.

Posem alguns exemples que permeten observar, passats uns anys, com il·lumina el caràcter d’una època: durant els anys 60, els joves es van apartar dels convencionalismes per canviar la seva relació amb la realitat i, amb això, la van modificar. A la fi dels 80, el món va veure com es derrocava del mur de Berlín donant per acabat el comunisme i iniciant la definitiva consolidació de les democràcies liberals. El canvi, tan generacional com polític i tecnològic, va modificar els comportaments de la societat.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure