window.dataLayer = window.dataLayer || []; function gtag(){dataLayer.push(arguments);} gtag('js', new Date()); gtag('config', 'UA-123062154-1');
Benvinguts a política&prosa |
Núm. 00

Lectura

John H. Elliott, historiador

Josep Maria Fradera
Josep Maria Fradera
| 01 nov. 2018
Manifestació a Glasgow en suport a l’independentisme escocés, 2014. © Alessandro Rota. Getty Images.

La irrupció de John Elliott com historiador va ser sorprenentment ràpida i exitosa. Només cal pensar que publicà la tesi doctoral, The Revolt of Catalans, l’any 1963, quan tenia amb prou feina trenta tres anys. La proesa no és pot avaluar del tot sense recordar que aquell mateix any sortí Imperial Spain, un text de síntesi molt equilibrat i clarificador sobre l’Espanya dels segles XV a XVII, manual obligatori per a molts de nosaltres a la Universitat Autònoma de Barcelona els anys 1970. Tots dos llibres encara impressionen per la maduresa interpretativa, pel domini de l’ofici d’historiador. Tot plegat impressiona molt més si considerem amb quina mena de materials i referències bibliogràfiques es trobà Elliott en aquell país miserable dels anys cinquanta, amb la mena d’acadèmia maltractada que el franquisme havia imposat. En més d’una ocasió, a les memòries d’historiador que publicà l’any 2012, Elliott ha explicat la rebuda que trobà a Barcelona de la ma de Ferran Soldevila (exemple de dignitat moral de la Catalunya republicana derrotada) i de Jaume Vicens Vives. Aquest darrer estava revolucionant de dalt a baix les historiografies catalana i espanyola seguint els propis impulsos però amb la referència internacional de la tasca subversiva que la historiografia dels Annales francesa estava duent a terme.

De fet, l’arribada d’Elliott a Barcelona es degué en part a l’atzar. El jove historiador arribà a Espanya per tal d’investigar l’obra del Conde Duque de Olivares, el gran ministre de Felip IV, l’home destinat a restablir la «reputación» d’un dels gran poders de l’època, a evitar el declivi del poder dels Àustries espanyols en detriment dels grans rivals, els Borbons francesos. Aquestes qüestions de gran abast s’havien de resoldre en una tesi doctoral d’història política que resultà impracticable pel simple fet de la dispersió o pèrdua dels papers d’Olivares. Cercà i trobà una solució enginyosa per no abandonar: estudiar a fons un dels grans conflictes durant el període que el Conde Duque dirigí els destins de la Monarquia, com a valido del rei que era. Amb la idea al cap arribà a l’Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona. D’aquesta manera, la revolta dels catalans de 1640 a 1659 es convertí en la clau per avançar un projecte que mirava més enllà. Més endavant, després d’una recerca minuciosa i plena de dificultats, Elliott publicaria els Memoriales y cartas del Conde Duque de Olivares (1983).

Elliott va descriure la dificultat del poder monàrquic per imposar-se en un món heretat on les jurisdiccions baronials i locals eren encara molt poderoses.

L’aportació d’Elliott a la història dels segles XVI-XVIII s’ha mogut al voltant de dos eixos fonamentals. El primer consisteix en la llarga meditació sobre el comportament del poder a les monarquies i estats d’aquella Europa que arrencà al punt que acabem de veure. Inicialment l’encarrilà amb l’estudi monogràfic dels grans dignataris del segle XVII (com Olivares o Richelieu), emmarcats sempre en el context més general de les societats en què vivien i amb una atenció particular als conflictes polítics i socials en els quals es desenvolupà l’obra de govern. Aquesta recerca es diversificà en termes comparatius exemplarment resolts (vegi’s si no el llibre sobre els dos dignataris que acabem de citar), l’anàlisi de les institucions parlamentàries, la pugna del poder «absolut» per imposar-se. El resultat no en va ser ni una denigració ni una exaltació de les monarquies autoritàries ni tampoc dels mandataris que tant poder acumularen a les mans. En absolut, més aviat en resultà una descripció de la dificultat del poder monàrquic per imposar-se en un món heretat on les jurisdiccions baronials i locals eren encara molt poderoses. Paradoxalment, la forma com reaccionaren aquells monarques i ministres aclaparats d’obligacions i curts de diners fou l’expansió dels dominis sobre els quals exercien una tan complicada i discutida «sobirania». Un estat dèbil i amb pocs mitjans i diners, no era necessàriament un estat benèvol. Ara bé, la força era l’últim recurs; el govern del dia a dia només podia resoldre’s negociant i transigint, adaptant-se a les convencions polítiques locals. Elliott sintetitzà aquestes complicades dialèctiques de les grans monarquies imperials dels segles indicats en un article extraordinari a la prestigiosa revista Past & Present, de la qual ell mateix formà part del consell de redacció, que duia per títol A Europe of composite monarchies (1992). Contra la idea d’un desplegament constant i impossible d’aturar de l’absolutisme monàrquic, aixecà la hipòtesi contrària, la d’una pràctica del poder monàrquic molt arrelada a les convencions de la política de l’època: pactes i negociacions, cessió de privilegis, un sofisticat ús del poder i patronatge (protocol i propaganda dinàstica inclosa), tot plegat en el marc de situacions que exigien una precisió absoluta a l’hora de registrar la naturalesa dels territoris incorporats dins les grans construccions imperials. La idea d’uns estats monàrquics homogenis era bandejada fins al final en benefici d’un model més ajustat a la realitat: el de les «monarquies compostes», una eina conceptual que demostraria una gran fertilitat.

Elliott va proposar el model de les «monarquies compostes», una eina conceptual que demostraria una gran fertilitat.

Ja abans d’introduir l’argument de les fórmules d’integració de territoris, Elliott s’havia interessat molt a fons per la conquesta americana i la condició d’aquelles possessions en el conjunt de la monarquia hispànica. L’interès de l’historiador britànic pel vector colonial -no necessàriament fora d’Europa, com mostrà per Irlanda una persona d’un entorn intel·lectual pròxim a Elliott com Nicholas Canny- s’expressà a The Old World and the New (1970). Igualment resultà decisiva la seva participació a la influent compilació del darrer dels autors citats junt amb Anthony Pagden Colonial Identity in the Atlantic World, 1500-1800 (1989), on s’aprofundia en l’emergència de la identitat política de les elits colonials. Tot plegat desembocà finalment en un projecte de gran abast i extraordinària dificultat. Aquest no va ser altre que una comparació entre les amèriques espanyola i anglobritànica d’ençà la conquesta fins les emancipacions respectives. La voluntat d’Elliott d’integrar les històries a banda i banda de l’oceà culminà l’any 2006 amb la publicació d’Empires of the Atlantic World. En aquesta gran obra, estructures de població, institucions civils i eclesiàstiques, divergència religiosa, consciència criolla i patriotisme local, conflictes centre i perifèria, es combinaran en un gran fresc que abraça no només dos grans mons sinó molts altres (els dels pobladors originaris i altres arribats com esclaus) en combinacions d’una gran complexitat. Uns i altres reben al llibre un tractament de gran sofisticació, servit a més per una prosa de la més alta qualitat expositiva. Marca de la casa.


Catalans i escocesos, de John H. Elliott, publicat per Rosa dels Vents en català i per Taurus en castellà, explora les semblances i contrastos entre les experiències escocesa i catalana al llarg dels darrers cinc-cents anys: des del final de l’edat mitjana fins els dramàtics esdeveniments recents. politica&prosa ofereix als seus lectors el darrer capítol del llibre, amb un perfil d’Elliott escrit per Josep M. Fradera.

Veure Epíleg Catalans i escocesos

 

 

Per |2018-11-01T17:39:38+00:00dijous, 1 de novembre de 2018|Lectura|

Sobre l'Autor/a:

Josep Maria Fradera
Catedràtic d'Història Contemporània a la Universitat Pompeu Fabra i Investigador ICREA. El darrer llibre que ha publicat és: The Imperial Nation. Citizens and Subjects in the British, French, Spanish and American Empires, Princeton, NJ, Princeton University Press, 2018.
Aquest web utilitza cookies pròpies i de tercers, amb fins tècnics, de personalització de la navegació de l'usuari i d'anàlisi del trànsit de la web. Per a més informació sobre que són les galetes, quines utilitzem i la manera de canviar la seva configuració, pot accedir a la nostra Política de cookies mitjançant aquest enllaç o el que apareix al peu de pàgina. Hi estic d'acord