La irrupció de John Elliott com historiador va ser sorprenentment ràpida i exitosa. Només cal pensar que publicà la tesi doctoral, The Revolt of Catalans, l'any 1963, quan tenia amb prou feina trenta tres anys. La proesa no és pot avaluar del tot sense recordar que aquell mateix any sortí Imperial Spain, un text de síntesi molt equilibrat i clarificador sobre l’Espanya dels segles XV a XVII, manual obligatori per a molts de nosaltres a la Universitat Autònoma de Barcelona els anys 1970. Tots dos llibres encara impressionen per la maduresa interpretativa, pel domini de l'ofici d'historiador. Tot plegat impressiona molt més si considerem amb quina mena de materials i referències bibliogràfiques es trobà Elliott en aquell país miserable dels anys cinquanta, amb la mena d'acadèmia maltractada que el franquisme havia imposat. En més d'una ocasió, a les memòries d'historiador que publicà l'any 2012, Elliott ha explicat la rebuda que trobà a Barcelona de la ma de Ferran Soldevila (exemple de dignitat moral de la Catalunya republicana derrotada) i de Jaume Vicens Vives.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.