L’anomenat procés és incomprensible si se l’encapsula en un presentisme constant, com flaixos d’actualitat succeint-se en una sèrie interminable d’instants hipnòtics anomenats (o presos per) esdeveniments. És amb aquestes càpsules de temps sense continuïtat que Aquil·les no atrapa mai la tortuga. Però les paradoxes de la filosofia no valen per a la política ni per als moviments socials. Una interpretació sempre amnèsica del que succeeix a cada moment equival a una incomprensió constant del que succeeix «realment» i a una incapacitat total de preveure mínimament el que pot passar.

Així s’avança com els cecs del vell Brueghel, però no pas agafats solidàriament els uns als altres cap a la bassa, sinó saltant de notícia en notícia cap al no-res. Aquesta marxa es fa al ritme de la política dedicada a gestionar una «felicitat trista» i seguint el mètode anomenat «nihilisme» (segons un cèlebre apunt de Walter Benjamin).

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.