Fa tres dies que tinc les persianes tancades. Fa tres dies que no veig la llum que em va portar a Barcelona. Fa tres dies que han desviat als VMP 1 voladors pel meu carrer, i em sento com si el meu sofà estigués posat al mig de l’antiga Gran Via. Així podria començar aquest article. Escriure mil paraules sobre un tema tan complex com la mobilitat l’any 2050, i més no sent-ne especialista, és com escriure una sinopsi per a una pel·lícula de ciència ficció. Pots esbossar els grans trets de la història i dels protagonistes però no dónes detalls sobre els personatges, ni les relacions entre ells, ni les situacions, ni com acaba. La pel·lícula Blade Runner, rodada el 1982 per Ridley Scott, estava ambientada a Los Angeles l’any 2019, any que ara comencem. Malgrat els reptes que té aquesta ciutat actualment, les imatges de Blade Runner s’assemblen poc a la realitat. El mateix pot passar a les paraules que segueixen.

La mobilitat és com el flux sanguini de les nostres ciutats, siguin de la forma que siguin. Les previsions ens indiquen que al 2050 un 70% de la població mundial viurà a les àrees urbanes. Avui, el 64% de tots els quilòmetres viatjats són urbans, i s’espera que la quantitat de viatges dins de les àrees urbanes es tripliqui a l’horitzó del 2050. Això significarà l’augment dels fluxos per terra, subsol, aigua i aire.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.