El marc geogràfic d’aquest article és el triangle delimitat pels vèrtexs Puigcerdà, Blanes, Portbou (en endavant PBP) amb la seva capital, Girona, aproximadament al centre. Preferim parlar d’un territori sense ressonàncies administratives.

Hi ha un persistent tòpic extern sobre aquest territori: ric, alta qualitat de vida, paisatge i medi natural privilegiats, bona gastronomia. Òbviament, es tracta de veritats a mitges. Actualment és molt probable que no visqui un dels seus millors moments. La recuperació econòmica, després de la crisi del 2007, ha estat lenta. El PIB no ho ha fet fins l’any 2018 i l’ocupació no ho farà, segons els experts, fins l’any 2022. A més, el creixement econòmic és inferior al de Catalunya. Any 2018: Girona 1,7; Catalunya 2,6.

Hem volgut fer una miscel·lània de dades i opinions, organitzada en cinc blocs, fixant-nos prioritàriament en aquells aspectes que, d’una banda, singularitzen el territori apartant-se de la mitjana de Catalunya en termes de població i, de l’altra, desmenteixen o relativitzen els tòpics.

 

Pocs, menys rics i amb diferències

De cada 100 catalans, només 10 són gironins (760.000 habitants). Els de la ciutat de Girona són els mateixos que els del districte de Ciutat Vella (100.000) i els de PBP els mateixos que menys de la meitat de la ciutat de Barcelona.

Hi ha poca natalitat i la població ha crescut per la immigració. L’any passat van néixer els mateixos nadons que l’any 1975, quan PBP tenia tres-cents mil habitants menys. Per contra, de cada cinc persones una és estrangera, un vint per cent més que a Catalunya.

Aquesta demografia concentrada bàsicament a l’àrea metropolitana de Girona i la costa suposa un doble repte: protegir les zones d’alt valor ambiental i paisatgístic que estan poc poblades i ordenar i limitar el creixement de les més denses.

PUBLICITAT

Hay Luz al final del Tunnel

D’altra banda, el pes molt important que té la immigració, obliga a desenvolupar amb urgència polítiques d’acollida i integració per tal d’eliminar brots de xenofòbia que, afortunadament fins ara només s’han produït de forma esporàdica.

 

Com i de què es viu?

En contra del tòpic bastant estès, els gironins no són més rics que els catalans. El conjunt de PBP està un 15 % per sota de la mitjana de la renda familiar a Catalunya. Només la ciutat de Girona que està just a la mitjana i algunes poblacions amb un fort pes de la indústria (per exemple Banyoles) la igualen o la depassen per poc. I és que, com veurem, determinat tipus de turisme fa molt d’enrenou però deixa poc valor afegit i, a més, fa que l’increment de preus sigui tradicionalment més alt que a Catalunya (un 10 % més l’any 2018). Pel que fa a l’atur no hi ha diferència amb la resta de Catalunya: és el mateix, 11,4 %.

L’any passat van néixer els mateixos nadons que el 1975, quan PBP tenia tres-cents mil habitants menys.

A PBP estan instal·lades el 10 % de les empreses catalanes però només el 4 % de les de més de cinquanta treballadors. També hi ha un 15 % més de persones que cotitzen pel règim d’autònoms. La combinació d’aquestes darreres dues dades pot ajudar a explicar (pel que fa a les variables de naturalesa econòmica) el comportament electoral diferencial de PBP respecte de Catalunya.

PBP exporta més que no importa (exportacions: 5.241; importacions: 2.750). Catalunya no (exportacions: 71.624; importacions: 90.178).

Ens trobem, doncs, davant d’un panorama empresarial caracteritzat per un alt pes d’autònoms i de petites empreses que, malgrat tot, tenen una forta capacitat exportadora (sobretot sector càrnic i de béns d’equip). I és que potser en temps de crisi els petits mamífers s’adapten millor que els grans dinosaures.

 

El turisme, encara…

Més del 25 % dels establiments hotelers, i més del 20 % de les pernoctacions en hotels així com el 40 % de les realitzades en càmpings i establiments de turisme rural de Catalunya, es concentren a PBP. No és quantificable però és molt important el flux setmanal i l’estacional vinculat a les vacances i a les segones residències.

Però no tot són flors i violes. Tenint en compte que en la majoria de sectors el nivell salarial és molt similar al de tot Catalunya, pot semblar contradictòria la dada esmentada en què es reflecteix una renda familiar en el conjunt de PBP inferior en un 15 % a la mitjana catalana.

A PBP estan instal·lades el 10 % de les empreses catalanes però només el 4 % de les de més de cinquanta treballadors.

No sembla que hi hagi cap altra explicació versemblant que la notable magnitud d’una part molt important de l’hostaleria de la Costa Brava. Aquella part que molt poc després de la irrupció del turisme els anys 50 del segle passat, va originar un allau vertiginós de creixement (algun antropòleg l’ha comparat amb la febre de l’or al far west americà) amb un model molt subordinat als grans operadors. Vist en perspectiva, ha resultat molt desencertat. I no només en forma d’agressió paisatgística; també en forma d’una oferta idèntica a la de competidors amb recursos naturals i culturals amb menys potencial.

Un model que ha portat a una important davallada de valor afegit que repercuteix en el nivell salarial de les feines menys qualificades, tal com ens ho recorden sovint les kellys. Quant a la segona residència, no es disposa de dades sobre els seus efectes econòmics.

 

Impactes significatius

La definitiva consolidació de la Universitat de Girona (UdG) ha significat una gran empenta per a PBP i la seva capital. Cent milions de pressupost, 1.800 empleats i més de 15.000 estudiants no són poca cosa. Per a la ciutat de Girona ha suposat un impuls decisiu en la regeneració del seu barri vell i en el seu creixement urbà, tot i que ha encarit els lloguers de l’habitatge. Per al conjunt de PBP ha significat una notable millora en la qualificació dels seus recursos humans i en la retenció del talent que tradicionalment emigrava cap a Barcelona.

Parlant d’emigració del talent, cal significar l’efecte de l’AVE sobre Girona. Si bé presenta aspectes molt positius pel que fa a la millora de la connexió amb Barcelona (trenta i escaig minuts) facilita també la fuga matinal de talent que va a crear valor afegit al cap i casal i torna a Girona per dormir.

El gran impacte que va suposar l’arribada de Ryanair a l’aeroport de Girona i el seu entorn s’ha vist notablement disminuït en els darrers temps. S’ha passat de més de cinc milions de passatgers a poc més d’un milió l’any 2018. El fet que més del 70 % dels passatgers tenien com a destí Barcelona i l’ampliació de l’aeroport del Prat i la baixada de les seves taxes han provocat aquest sobtat descens. Vist a posteriori, no és segur que les coses haguessin anat millor però potser la política de fortes subvencions i la gestió del model no van ser les més encertades.

La desaparició de Caixa de Girona és indubtablement una debilitat sobrevinguda. És obvi que la capacitat de canalitzar inversions selectivament és una variable de poder territorial que es troba a faltar. Potser cal afegir a aquest apartat la pèrdua d’incidència de les Cambres de Comerç. Malgrat que es tracta d’institucions controvertides, és fàcil constatar que es troben a faltar la publicació d’informació econòmica sistemàtica, els estudis sectorials i la participació en iniciatives rellevants.

També cal destacar el fenomen singular que es produeix a l’àrea fronterera. L’extraordinari dinamisme econòmic i empresarial de la Jonquera s’explica per l’explotació d’una renda de situació no garantida a llarg termini. La diferència de preus i sobretot de fiscalitat que la sustenta suposa un factor d’alta rendibilitat econòmica però també de risc. No sembla probable que la compra massiva de, per exemple, alcohol, tabac i serveis personals basada en la diferència de preus duri per sempre.

 

Els reptes en un món que canvia

El fenomen combinat de l’evolució tecnològica i la globalització està afectant i afectarà encara més l’estructura econòmica i empresarial, també a PBP. Segons una enquesta realitzada a les seves cent empreses més importants, els principals reptes als quals s’enfronten en el futur són els efectes de la digitalització, la robotització, la intel·ligència artificial, el big data, i la globalització.

És probable que l’afectació no sigui uniforme segons les característiques, sector i mida de les empreses. Caldrà en tot cas pensar com una estructura econòmica basada en empreses petites podrà fer front, individualment o amb xarxes cooperatives, a les notables inversions en tecnologia i talent necessàries.

D’altra banda, els gegants tecnològics i les plataformes digitals de serveis no són multinacionals convencionals. Són directament globals, detallistes globals, subministren i canalitzen béns i serveis des de qualsevol lloc del món directament a qualsevol consumidor o usuari del món. Els efectes sobre l’economia i les relacions laborals d’aquest fet és obvi que no afecten específicament només a PBP, però sembla oportú pensar també en alguns dels efectes previsibles a PBP.

La consolidació de la UdG ha estat una gran empenta: cent milions de pressupost, 1.800 empleats i més de 15.000 estudiants.

Creix acceleradament el subministrament de béns i serveis a domicili. El comerç detallista convencional és un sector molt important a PBP que comença a tenir i tindrà dificultats per igualar o superar, si vol competir, les prestacions de les empreses digitals globals.

D’altra banda, l’entrega de béns i la prestació de serveis a domicili està impactant fortament les relacions laborals amb un notable creixement de treballadors autònoms amb un nivell d’ingressos i de seguretat laboral molt inferiors als estaments tradicionals dels professionals autònoms. Aquest és i serà un problema agut de caràcter social i econòmic segurament no gens fàcil de resoldre.

En sentit contrari, el turisme massiu amb fluxos dominats per grans operadors permet a les empreses del sector connectar directament amb clients individuals i pot esdevenir una oportunitat per, amb una estratègia adient i ben instrumentada, redissenyar, personalitzar, difondre i comercialitzar el seus productes directament a una potencial clientela i a petits operadors de productes turístics específics i rendibles.

El clarobscur és una tècnica pictòrica basada en el joc de contrastos entre llum i ombra per representar les diferents dimensions de la realitat. En els temps incerts que viu el món i aquest seu petit triangle PBP caldria il·luminar bé les zones fosques per tal que esdevinguin claredat.