Octubre de 1934. Un delicte de rebel·lió militar? Una disposició de les autoritats de la Generalitat per actuar al marge de la Constitució mitjançant l’ús de la violència per la defensa de l’autonomia? Un tripijoc per proclamar la República federal sense el consentiment de la resta de regions d’Espanya i una proclamació inconstitucional de l’Estat Català?

O bé, un fet polític? Una actuació en defensa de Catalunya i de la República davant les forces involucionistes que la volien desfigurar? Una fórmula juridicopolítica per reconduir la difícil situació en què es trobava la Segona República? Al capdavall, un delicte contra la forma de govern?

No pas sempre que actuem d’una manera determinada som conscients d’allò que fem, de les conseqüències que poden tenir els nostres actes i de les seves derivacions. Fins i tot quan creiem que en som, sovint oblidem que la nostra interpretació d’aquest comportament pot ser substancialment diferent o contrària vista per un altre observador. No és una qüestió banal, ens passa cada dia a cada moment, per bé que en afers trivials.

Els fets de 1934 van ser una ruptura de l’ordre republicà per un moviment d’insurgència liderat per les autoritats catalanes.

I, precisament, un dels factors que menys apareix en el debat públic és la possibilitat que allò ocorregut i la seva valoració més ajustada, no es trobi en una de les parts, sinó en la intersecció de moltes d’aquestes parts. Una intersecció que, d’altra banda, no emana del dictat de cap tribunal, condicionat també per les formacions, marcs mentals i pressions dels seus membres, per molt que provin d’abstraure-se’n.

Sense ser la de l’autor, aquesta és una lectura possible de Companys, ¿golpista o salvador de la República? El juicio por los hechos del 6 de octubre de 1934 en Cataluña d’Enric Fossas, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat Autònoma de Barcelona, exdirector de l’Institut d’Estudis Autonòmics de la Generalitat de Catalunya, exlletrat del Tribunal Constitucional i exconseller del Consell de Garanties Estatutàries de Catalunya.

Al llarg de 150 pàgines (annex al marge) d’una gran intensitat, Fossas se centra només, i volgudament, a analitzar des de la seva disciplina, la del Dret, els actors, els fets que es jutjaven i el procediment que va seguir la causa contra Lluís Companys i el seu govern la primavera de 1935. Per fer-ho ha treballat a partir de bibliografia i documentació ja publicada perquè allò que l’interessa no és fer descobertes o interpretacions històriques sinó disseccionar el judici.

PUBLICITAT

Hay Luz al final del Tunnel

El llibre es divideix en vuit capítols, més unes conclusions i documentació annexa, que comprenen la presentació de l’òrgan que va jutjar el govern de la Generalitat, el Tribunal de Garanties Constitucionals (TGC), els antecedents de la Llei de Contractes de Conreu, els fets provats del 6 d’octubre, l’inici del procés amb una causa militar a la IV divisió de Barcelona, el trasllat de la causa al TGC, el procés penal, el judici i la sentència.

 

Tribunal deslegitimat

Malgrat que hi ha obres, tant contemporànies als fets —El Govern de la Generalitat davant del Tribunal de Garanties Constitucionals (La Publicitat, 1935) o El gobierno de la Generalitat en el banquillo d’Alard Prats (Imp. Salvador Cremades, 1935)—, com posteriors —El sis d’octubre del president Companys de Lorente i Simó (Pagès, 2004) o La creació del mite de Companys de Vilalta i Bou (Base, 2007)—, entre moltes altres, que tracten el judici, la síntesi analítica que es presenta ara serà un llibre consultat per tractar els fets de 1934 en concret, però també perquè de la seva lectura se’n poden derivar un bon grapat de conclusions que no se cenyeixen únicament al cas d’estudi.

En aquest sentit és en especial interessant el capítol inicial en què s’explica l’origen del Tribunal de Garanties Constitucionals, el trànsit d’idees que, destil·lades de la constitució de 1931 a partir dels exemples de les constitucions de Weimar, Txecoslovàquia, Àustria i Liechtenstein a l’inici de la dècada dels anys vint, van menar a la seva creació i a les carències en els nomenaments, la politització, i els despropòsits representats per la figura d’Álvaro de Albornoz, primer president, contrari al tribunal que va presidir. Una institució, en definitiva, deslegitimada des de la seva creació.

Havent disseccionat el cas, Fossas conclou diverses coses. La primera és que els fets de 1934 foren una ruptura de l’ordre constitucional republicà per mitjà d’un moviment d’insurgència liderat per les autoritats catalanes. També que tant el fiscal, com una part del Tribunal, com el mateix Companys, van reconèixer que l’esdevingut fou un cop d’estat fracassat orquestrat per la Generalitat contra el govern de la República, percebut com una amenaça per a la supervivència d’aquesta.

També explica l’autor que la República va desplegar amb eficàcia els instruments de defensa de la seva llei fonamental, la Constitució, que tenia a l’abast, per bé que assenyala que degut a la Llei d’Ordre Públic vigent l’Exèrcit prengué un protagonisme excessiu en la repressió que seguí als fets. Fossas aclareix, però, que el procediment contra el govern Companys va respectar, en general, els procediments establerts i la garantia de drets dels inculpats.

Així mateix, constata que la qualificació penal a que s’arribà, 30 anys de presó per rebel·lió, fou controvertida fins el punt de sostenir que la naturalesa dels fets no estava tipificada i calia modificar el codi penal per incloure’ls com un delicte contra la Constitució.

D’altra banda, l’autor explicita com la voluntat manifesta dels seus protagonistes, el context estatal i internacional i la debilitat del Tribunal de Garanties a qui va pertocar jutjar el cas, perquè així ho establia l’Estatut d’Autonomia de 1932, junt amb la feble resolució de la Llei de Contractes de Conreu —precedent essencial de l’ocorregut després—, van desacreditar aquest òrgan. És a dir, una institució amb peus de fang quedà molt malmesa en afrontar un judici d’envergadura.

Com bé diu Juanjo López Burniol al pròleg del llibre es tracta d’una obra d’història del Dret «que vol contextualitzar, des d’una perspectiva estrictament jurídica, la fixació processal dels fets ocorreguts amb independència de la seva valoració política i històrica». Un treball que, com també explica, no prova de comparar els fets del 1934 amb els del 2017, però que serveix al lector per interpretar el present i potser albirar el futur des del coneixement del passat. I és que vuitanta-cinc anys després, i havent viscut els nostres propis fets d’octubre el 2017, resulta difícil abstreure’ns dels paral·lelismes.

 

Escrit en castellà

El llibre de Fossas té, a més, un afegit interessant que, d’entrada, pot passar desapercebut. Està escrit en castellà. Això el fa accessible a un públic molt ampli fora de Catalunya i aquesta no és una qüestió menor. De llibres sobre els fets de 1934 en català se n’han publicat un bon nombre, però no han transcendit fora de l’àmbit estricte d’aquesta llengua i, per tant, dels historiadors que l’empren. Malauradament, doncs, l’impacte d’aquests assaigs en altres treballs ha estat pràcticament nul.

Aquests llibres acaben sent part d’un univers autoreferencial i de consum intern —poc— però sense influència a la resta d’Espanya. El lector en castellà té amb el volum una oportunitat d’apropar-se a un text rigorós, lluny del que acostuma a llegir sobre el 1934, unes obres també d’autoconsum basades més en la propaganda que en la voluntat d’anàlisi i comprensió dels fets.

I ara la interpretació històrica. Fossas planteja en el títol una disjuntiva. Tornant a la idea de les interseccions de l’inici, l’aleshores president de la Generalitat podia ben ser com el gat de l’experiment d’Schrödinger. La sentència d’un Tribunal és, si es vol, una veritat, però la interpretació del passat també ens ha de servir per comprendre que no necessàriament, per molta documentació de què disposem, hem de quedar-nos a una riba o altra de la qüestió. Companys, colpista i salvador (fracassat) de la República.


Enric Fossas Espadaler Companys, ¿golpista o salvador de la República? El juicio por los hechos del 6 de octubre de 1934 en Cataluña. Madrid: Marcial Pons, 2019. 218 pp.
Enric Fossas Espadaler
Companys, ¿golpista o salvador de la República? El juicio
por los hechos del 6 de octubre de 1934 en Cataluña.

Madrid: Marcial Pons, 2019. 218 pp.