Les crisis no són totes iguals, cadascuna té unes especificitats que defineixen el marc d’actuació, els possibles escenaris, els contextos de recuperació de la normalitat; per exemple, la crisi del coronavirus que vivim aquests dies es caracteritza perquè és inabordable dinàmicament. Es va iniciar com una crisi sanitària que ha esdevingut econòmica i social. Encara no es té constància de com acabarà, quina incidència tindrà ni quines en seran les conseqüències globals.

A les tres crisis esmentades hi podríem afegir la crisi política que es produiria si la resposta és percebuda com a insuficient o com a despreocupada. També s’hi podria afegir una crisi democràtica si, en països com Hongria, la població no recupera tots els drets fonamentals després de la pandèmia. O fins i tot es podria produir una crisi internacional, que derivi en un nou ordre mundial, si els Estats Units abandonen els organismes multilaterals i la Xina ocupa el seu lloc. Mentre escric aquestes línies, vivim diàriament l’actualització d’aquesta tragèdia i, per tant, no sóc capaç d’avançar la deriva d’aquesta crisi en totes les seves dimensions.

Podríem dir que hi ha un manual de bones pràctiques per comunicar en temps de crisi sense considerar-ne la naturalesa? Sí, la comunicació persuasiva o la capacitat d’influència en els altres és un fenomen àmpliament estudiat per les seves repercussions socials i econòmiques. La comunicació persuasiva busca canviar actituds i s’utilitza en àmbits tan dispars com la publicitat, el màrqueting, la religió o la política, per esmentar-ne alguns dels més rellevants.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.