Els diaris de captiveri comporten una dosi morbosa de curiositat malsana, compulsiva, per tal de saber de primera mà com ha viscut l’autor la seva terrorífica experiència. Sovint aquests llibres neixen de la plena convicció del pres en la seva innocència i l’abús de poder, o la turpitud judicial, o la mala sort, que l’ha acabat duent a la cel·la (gairebé ja ningú no diu garjola per allò de l’eufonia: engarjolats polítics sonaria una mica massa estrambòtic).

No conec els molts llibres dels presos catalans arran del sabotatge democràtic que varen liderar el 6 i 7 de setembre amb les seves fatídiques conseqüències, entre les quals l’1 d’Octubre i la declaració frívola, temerària i antidemocràtica del 27 d’octubre. Veig els llibres exposats al súper Esclat de Figueres, i me’n faig creus dels molts que n’hi ha, agermanats en rengleres plenes de color groc, lògicament. Però n’hi havia un que destacava molt: la portada és vermella llampant, amb tipografia negra i vistosa en el nom de l’autor, Sandro Rosell.

Si la memòria no m’enganya, un llibre anterior dedicat a la seva etapa d’executiu de Nike, lluïa una impactant portada groga quan encara no era el color de la protesta independentista, tot i que no en diu res aquest volum d’aquell llibre anterior: estranyament, ni tan sols l’esmenta la biografia de l’autor a l’extensa solapa (comprovo a la xarxa que es titulava, amb ironia futurible, Benvingut al món real, i la portada era efectivament groga).

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Més que una novel·la policíaca, el terreny que toca és el del terror sense sang, i tampoc no fa cap gràcia de llegir-ho.

L’he volgut rescatar però no el trobo a casa: potser ha caigut en alguna de les ràtzies de llibres que faig de tant en tant. No era dolent i semblava sincer o, si més no, era creïble la passió d’aquest home per l’emprenedoria i l’activació de coses, projectes, plans al voltant de l’esport i, en particular, en l’àmbit del màrqueting i alguns negocis de pocs escrúpols, com ara afavorir el patrocini del FC Barcelona, quan en va ser president anys després, per un país greument subdesenvolupat en termes civils, morals i de drets humans com ara Qatar. Ja ho diu, en aquest Una forta abraçada, que no és precisament humil ni tampoc s’arronsa quan cal bregar o defensar-se del que creu injust o inacceptable.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.