Va haver de venir la mezzosoprano Cecilia Bartoli amb un CD sota el braç, al capdavant d’un camió convertit en una ambulant sala d’exposicions, a explicar-nos qui era Maria Malibrán. Ara és l’historiador britànic Orlando Figes qui ens explica el personatge de la germana, la també cantant i en aquest cas, compositora, Pauline Viardot. Ho fa en el seu assaig Los europeos. Tres vidas y el nacimiento de la cultura cosmopolita (Taurus). Una de les tres vides és la d’ella. Les altres dues són la del seu marit, Louis Viardot, i la del seu amant temporal i enamorat etern, Ivan Turguénev.

Figes, però, no fa una biografia d’aquests personatges. El seu objectiu, ben reeixit, és fer servir de guia el recorregut vital dels tres per explicar-nos Europa com un espai de transferències culturals, un lloc d’intercanvis a través de les fronteres nacionals, del qual sorgiria una cultura europea. És a dir, la creació d’un cànon europeu que va fer que cap al 1900, «a tot el continent s’estiguessin llegint els mateixos llibres, es fessin reproduccions dels mateixos quadres, es toqués la mateixa música a casa o a sales de concert, s’interpretessin les mateixes òperes a tots els teatres més importants», diu l’autor.

Louis Viardot (1800-1883), era un home de cultura. Era periodista, traductor, gestor teatral i marxant i crític d’art. Coneixia molt bé la cultura espanyola, des de la pintura fins a la literatura i la geografia. Políticament era un activista republicà. I era el marit i mànager de Pauline Viardot-García.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.