Es pot dir que l’art és bàsicament forma? Al llarg dels segles els músics, els pintors, els poetes han utilitzat i polit formes antigues i inventat formes noves per expressar la seva creativitat. La forma no és bàsica, però és indispensable per a la feina ben feta. Solament així es pot expressar la bellesa. Però alguns cops aquesta utilització de les formes pot passar inadvertida a l’espectador. Els grans autors acabaran imposant el seu grau de genialitat, fent que la bellesa sorgeixi de les formes utilitzades d’una altra manera. D’això se’n diu creació.

Els que ja tenim una certa edat i tenim afició per alguna cosa més que la nostra professió, podem veure moltes vegades una mateixa pel·lícula o una mateixa òpera. O escoltar centenars de vegades una mateixa simfonia o la cançó del nostre ídol o els gols del nostre jugador fetitxe. Però segur que encara que repetiu, cada cop els veieu de manera diferent. I segur també que com més cops els veieu, més us agraden. Això passa fonamentalment amb la música: l’art de la música és tan abstracte i tan misteriós, que la primera vegada que escoltem una peça musical no ens acaba de fer el pes; hem de repetir per captar tot el sentit fins que la forma emprada ens captivi sense discussió. Com diu un amic meu, el fet objectiu que l’argument sigui conegut no impedeix en les obres genials l’ambigüitat, la polivalència, la possibilitat d’interpretacions infinites de la forma.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure