La irrupció del 5G com a assoliment tecnològic capaç de connectar el món en temps real tindrà un gran efecte en l’àmbit cultural, que veurà complert un dels seus somnis: poder generar espectacles que es puguin veure en temps real a tots els racons del món. Poder viure en temps real un espectacle que s’està realitzant, per exemple, a Los Angeles, en qualsevol altre lloc del món, sigui Tòquio, Barcelona o qualsevol altra ciutat, amb un mínim i imperceptible desfasament de temps, és el principal èxit de la tecnologia 5G.

Es tracta de superar l’experiència, en termes culturals, dels directes que avui podem veure a la televisió, al cinema o en suports mòbils 4G, per una connexió en la qual es pugui interactuar amb mobilitat sense problemes de saturació de la xarxa i incorporant-hi l’espectador. Amb la tecnologia 5G s’aconsegueix millorar la latència, que implica reduir el temps dels retards temporals que es produeixen dins d’una xarxa.

Companyies com Vodafone asseguren que la seva xarxa 5G oferirà una latència inferior a 5 mil·lisegons. Aquest ample de banda i xarxa és molt superior als actuals, fins a arribar a 100 vegades més quan s’hagi desenvolupat totalment. L’evolució tecnològica permetrà desplegar i augmentar l’obtenció de dades, ja que els sensors podran enviar dades en temps real que, al seu torn, poden ser interpretades per a prendre decisions, per exemple, en la gestió de les ciutats.

Ha de facilitar la comunicació entre un gran nombre de persones que es trobin en una manifestació, sense que la xarxa se saturi. Millorarà la qualitat d’imatge afavorint la capacitat de la telepresència i la realitat virtual. Aquest canvi encara pot trigar a fer-se notar en les nostres vides, però permet refermar la idea que aviat hi haurà un projecte/programa cultural i d’efemèrides globals que podrem veure en qualsevol lloc del món. Una realitat, el 5G, que creixerà amb les aplicacions verticals a la mobilitat, a la salut, al sector agropecuari, potenciant la robotització a les empreses i parcs industrials equipats amb xarxes «privades».

Quan arribi al seu màxim desplegament, la tecnologia 5G plantejarà un nou paradigma al sector cultural, que afectarà les maneres i pautes del seu consum. Tant des del punt de la creació, com de la producció, la difusió i la relació amb l’espectador.

 

Fer més en menys temps

La cultura 5G podrà crear i produir espectacles a escala global per al seu consum en temps real, on el mòbil serà la pantalla principal. Ara bé, el que realment implica és el triomf d’una cultura connectada a la velocitat, a la rapidesa, a la precisió i a l’exactitud. El sociòleg Luciano Concheiro, en el seu assaig Contra el temps, filosofia pràctica de l’instant (Barcelona: Anagrama, 2016) ens adverteix que «les presses, vistes amb deteniment, són un imperatiu per incrementar la velocitat de les nostres accions, però també una exigència per executar cada vegada més accions en un lapsus temporal cada vegada menor». Suposa fer més coses en menys temps o, expressat en termes de consum cultural, representa escalar fins al llindar on tota acció artística, es desenvolupi on es desenvolupi, pugui ser captada en temps real pels espectadors escampats per tots els racons de la Terra.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

Un dels somnis de l’artista contemporani és poder mostrar el procés d’elaboració de les seves creacions com a part significant d’aquestes i, si és possible, fer-ho en l’instant mateix en què sorgeixen del seu cap per aterrar automàticament a la pantalla, el llenç, un full o en qualsevol mena de format. La cultura 5G fon elaboració, producció, obra i espectador en un tot que es comunica constantment i que genera informació. La creació, gràcies a la tecnologia 5G, és esbós, creació amb les seves rectificacions i errors, atzar, obra i diàleg constant amb l’espectador. És un continu i constant flux d’idees, emeses i rebudes, en el qual tot està en connexió en el precís instant en què s’està produint.

 

El triomf de la imatge sobre la paraula

La paradoxa que tanca aquesta dinàmica cultural, on tots som protagonistes que fan, diuen i comparteixen coses, és que ja només la immobilitat pot provocar sorpresa i perplexitat en l’espectador. És una paradoxa que permet entendre que la cultura desenvolupada amb la tecnologia 5G s’ha construït sobre unes bases de comunicació on la imatge ha triomfat sobre la paraula, el públic s’ha imposat al privat i l’experiència s’ha allunyat del coneixement.

La nova tecnologia podrà aplicar-se també a la mobilitat, la salut, la robotització i al sector agropecuari.

La cultura de la tecnologia 5G s’ha construït eliminant els elements de mediació entre la creació i el públic, deixant al marge la tradició, el sentit crític, l’acadèmia i la formació del sensible.

La cultura 5G s’edificarà sobre pilars fonamentats en una observació rellevant que fa el filòsof George Steiner en el seu assaig En el castillo de Barba Azul, aproximación a un nuevo concepto de cultura (Barcelona: Gedisa, 2013), publicat el 1971: «És com si hagués prevalgut un violent instint d’esborrar-ho tot i renovar-ho tot, una mena d’amnèsia creativa». El que es troba en el substrat de la cultura 5G és la definitiva superació de les actituds de resistència contra l’immediat i efímer. Només és apte el que es pot retransmetre, el que es pot compartir en una connexió perpètua on flueixen les dades en la mirada de l’espectador alhora que aquest, sense ser-ne conscient, es converteix en informació.

El repte al qual respon la tecnologia 5G es basa en alliberar el ciutadà/espectador/ executant del temps com a espera. Farà que visquem la il·lusió, cada vegada més real, de pertànyer a un món global i connectat. La cultura 5G obrirà noves possibilitats per avançar un projecte que dibuixa en l’horitzó la consolidació de la realitat virtual, hologràfica, experiencial i immersiva a fi de comunicar el viscut com a material creatiu.

 

Nous reptes

Per a poder assolir tot el seu potencial, el desplegament de la tecnologia 5G necessita, com ho indiquen els experts, l’actualització de l’actual capa d’infraestructures (torres de telecomunicacions) dotant-la de connectivitat amb la fibra i, d’altra banda, realitzar un formidable esforç de «densificació» que comporta multiplicar el nombre d’equipaments desplegats a la trama urbana que implicarà una ocupació intensiva d’elements de l’espai urbà.

La cultura 5G fusiona elaboració, producció, obra i espectador en un tot que es comunica constantment i que genera informació.

Serà necessari colonitzar l’espai públic per desenvolupar el seu potencial. És en definitiva, un aspecte determinant per sol·licitar la màxima col·laboració entre les institucions públiques i les empreses privades per aconseguir-ne la implantació efectiva, ja que aquelles ciutats que quedin fora d’aquest esforç quedaran desconnectades del món.