Fa uns dies el periodista ambiental i escriptor José Luis Gallego em va llançar una suggestiva idea per a un llibre. Em va plantejar escriure un assaig sobre com es viuria a Barcelona si la temperatura mitjana fos durant tot l’any de 50 graus. Dit d’una altra manera, plantejar com viuríem si arribem tard a l’esforç de revertir el canvi climàtic. La proposta em va semblar tan suggestiva que vaig pensar com afectaria el canvi climàtic a l’àmbit cultural. Les imatges de persones anant al Gran Teatre del Liceu amb bermudes, xancletes i un jersei per a suportar el fred de l’aire condicionat, ballant al Sònar en un espai totalment tancat o anant al MACBA sempre a última hora de la tarda per evitar el sol de justícia, no em van abandonar durant tot el dia.

La proposta de José Luis Gallego no planteja una distopia d’un món imaginari, sinó el que pot ser una realitat futura, propera, comprensible, una hipòtesi possible. No es tracta d’una ficció apocalíptica com en l’obra La carretera, de Cormac McCarthy, on l’home ha de sobreviure en un món fosc, glacial, com ho faria el caminant de Giacometti sobre cendres. La carretera que Gallego em proposava per a circular no és producte d’una imaginació desbordada o d’una visió ideològica, més aviat el contrari.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.