Mentre el món avança cap a la simbòlica connexió 5G que permetrà gaudir amb el mòbil d’una connexió en temps real i cap a una evolució fascinant de la robòtica, la població a Europa i concretament a Espanya envelleix. La trobada entre els canvis tecnològics i el creixent envelliment de la població fan aflorar una sèrie d’interrogants: Quin tipus de manifestacions culturals seran les dominants en territoris de demografia negativa? Com afectarà l’envelliment de la població la forma d’establir la programació cultural?

Són preguntes que incideixen en dos fenòmens a Espanya: el primer, el saldo vegetatiu total (naixements menys defuncions), segons dades de l’INE i de l’Eurostat, va ser de 371.260 l’any 1976, mentre que el 2018 va ser negatiu, de -30.772. I un segon aspecte, que incideix en el primer, és que la mitjana de vida d’un ciutadà a Espanya és de 83,24 anys, un dels més alts d’Europa. Els dos aspectes assenyalen la diferència creixent i negativa entre naixements i defuncions; en algunes poblacions espanyoles, sobretot a Galícia, es tendeix a una població amb més ancians que nens. Actualment, la franja d’edat majoritària dels ciutadans espanyols està entre els 40 i els 44 anys, però les previsions per al 2056 són que la franja majoritària d’edat a Espanya es concentri entre els 75 i els 79 anys. Aquest fenomen incideix directament en l’evolució de les pautes de l’espectador en totes les disciplines artístiques, en la mesura que totes es veuran afectades per l’envelliment d’aquell que mira encara que sigui un natiu digital.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure