La intel·ligència artificial i concretament la subbranca de l’aprenentatge automàtic ha rebut molta atenció mediàtica en els darrers anys. Entenem per aprenentatge automàtic la idea que els sistemes aprenen de les dades, extreuen patrons i prenen decisions per si mateixos. Un exemple recent és el programa d’ordinador ALPHAGO que juga al GO, un joc de taula mil·lenari. ALPHAGO va aconseguir derrotar el campió del món de GO. Abans d’aquest programa, el GO es considerava un dels majors desafiaments de la intel·ligència artificial perquè a diferència d’altres jocs com els escacs, el GO té més moviments possibles que àtoms hi ha a l’univers. Altres reptes acomplerts són el cotxe amb pilot automàtic, els assistents personals com Siri o Alexa, el traductor de Google, o els acurats sistemes de recomanació que apliquen Netflix o Amazon.

Darrere d’aquests èxits, s’apliquen tècniques majoritàriament basades en xarxes neuronals artificials. Aquestes tècniques, com el seu nom indica, s’inspiren en com funciona el nostre cervell per tal d’aprendre tasques concretes.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.