La situació d’excepcionalitat que viu Catalunya des de setembre del 2017 i que va culminar amb la celebració d’un referèndum d’autodeterminació il·legal l’1 d’octubre, amb la declaració d’independència i amb l’empresonament o la fugida dels dirigents independentistes ha arraconat la política i el seu lloc ha estat ocupat per una estèril gesticulació. Gairebé un any després de la investidura del president Torra i de la designació d’un govern que va posar fi a l’aplicació de l’article 155 la normalitat institucional encara no ha retornat a Catalunya.

El Parlament està sota mínims i cada vegada que ha convingut a la majoria s’ha suspès la seva activitat a caprici d’un govern totalment supeditat a l’agenda estrangera i a l’agenda judicial. S’han celebrat algunes sessions de control a l’executiu amb molt soroll i moltes grolleries però amb molt poc contingut polític. També s’han celebrat sessions en algunes comissions de control, se n’han posat en marxa algunes d’investigació i estan actives diverses comissions legislatives encara que l’elaboració de lleis és mínima.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.