Les etiquetes, les frases fetes i repetides, sempre tenen alguna base i molt de simplificació. «Girona rai» tant reconeix que s’hi viu bé, millor que a d’altres llocs, com, de retruc, serveix per no fer-ne ni cas quan se senyalen greuges comparatius o es reclamen inversions en infraestructures i serveis.

S’hi amaga, també, una certa enveja metropolitana per unes comarques fins fa poc molt rurals, formades per alguns centenars de nuclis petits —abans agrícoles, avui residencials—, de masies arreu, capitals de comarca de dimensions ben raonables, una costa que creix –i creixerà–, el paisatge i la geografia equilibrades i plaents, belles, i una capital que continua essent un espai que es pot transitar a peu. Poca indústria, molt de serveis, empresa petita i mitjana, factories controlables i repartides i classes mitjanes nombroses.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.