Guillermo Borés, propietari de la finca particular de l’illa de Buda, a la desembocadura de l’Ebre, ens assenyala l’horitzó. «Fins allà arribava la costa, allí estava el far!; ara és a 2,5 quilòmetres sota la superfície del mar», explica. De petit, Borés recorria aiguamolls en una zona que ara està sota les aigües. El que més el preocupa és que la regressió costanera acabi empassant-se enclavaments naturals dels quals encara gaudeix. «Les llacunes del Delta se’ns en van de les mans. En 10 o 15 anys, desapareixeran», pronostica pessimista.

El mar està devorant l’illa de Buda, al cor del delta de l’Ebre, l’espai amb més biodiversitat de Catalunya. A la punta final del Delta, el mar es menja cada any 17 metres. La regressió costanera d’aquest espai és fruit de la manca de noves aportacions de sediments procedents del riu Ebre, i també de l’enfonsament per compactació dels sòls i dels embats del mar. Però a tot això s’uneix la pujada del nivell del mar per l’escalfament de les aigües. Hi ha el risc que més del 50 % del Delta desaparegui a final de segle. Aquest és un dels efectes més temuts del canvi climàtic a Catalunya; pero hi ha d’altres proves d’aquest fenomen.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.