Hi ha obres, en rigor, que no pertanyen a cap gènere literari precís perquè la naturalesa de la seva composició és ambigua: escrites en prosa, no és difícil advertir-hi la presència de períodes verbals que poden llegir-se com si fossin versos; al mateix temps, però, també són massa narratives per poder ser considerades com poemes en prosa, tot i que el tractament que es fa del llenguatge no permet avaluar-les només com un simple relat. Pot semblar un estèril problema de burocràcia literària, però resoldre la qüestió no és improductiu perquè pot servir per il·luminar una mica la profunda excentricitat d’aquestes obres.

A El arco y la lira, un assaig on Octavio Paz intentava delimitar els àmbits de la paraula poètica, hi ha unes frases que ajuden a entendre l’arrel radical d’aquestes obres: «Si reducimos la poesía a unas cuantas formas -épicas, líricas, dramáticas-, ¿qué haremos con las novelas, los poemas en prosa y esos libros extraños que se llaman Aurelia, Los cantos de Maldoror o Nadja? Si aceptamos todas las excepciones y las formas intermedias —decadentes, salvajes o proféticas— la clasificación se convierte en un catálogo infinito. Todas las actividades verbales, para no abandonar el ámbito del lenguaje, son susceptibles de cambiar de signo y transformarse en poema: desde la interjección hasta el discurso lógico».

En la literatura castellana, obres d’aquesta estirp serien Ocnos, de Cernuda, els textos de José Ángel Valente, o El mono gramático, del mateix Octavio Paz, una memorable obra híbrida que ressona al llarg de Treure una marededéu a ballar (Galàxia Gutenberg, 2018), de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957), el màxim artífex a la literatura catalana d’aquesta manera d’entendre l’escriptura d’ençà que, el 1989, va publicar Ludwig Jujol, un assaig –o no, potser un poema o potser un relat– on es connectava l’arquitectura de Jujol amb la bogeria visionària del rei Ludwig de Baviera, un llibre tan complex i enigmàtic com els que aniran venint després.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure