Com sortir de la roda de hàmster del procés? Vet aquí la pregunta. La resposta no es pot donar en clau moral sinó a partir de la raó política. Perquè com va dir un primer ministre britànic, Harold Macmillan, «si vull rebre lliçons morals, ja visitaré l’arquebisbe de Canterbury». Un dels errors del relat -o del no relat- d’uns i altres ha estat que ha bandejat la política i ha posat en primer pla les raons emocionals, és a dir, la veritat revelada. Val a recordar que la política democràtica és la forma civilitzada de resoldre els conflictes i de fer prevaldre l’interès general. Això no va de bons i de mals catalans, de bones o males persones. L’excés de pes de l’eix identitari -i fins i tot d’un pretès eix moral- ens ha portat al carreró sense sortida en el qual ens trobem. Per això, cal recordar que no existeixen identitats immutables, ni a Catalunya ni a Espanya ni enlloc. El món és un joc de miralls entre identitat i alteritat, és a dir, la identitat de l’altre. A més a més, assistim arreu a processos d’identificació de geometria variable. I això és així des que Don Pelayo campava per Covadonga i l’abat Oliva impulsava les assemblees de pau i treva. Dos dels elements que identifiquen la nostra gastronomia -la truita amb patates (la tortilla española) i el pa amb tomàquet- no existien aleshores; caldria esperar uns quants segles fins que les patates i el tomàquet ens arribessin d’Amèrica...

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.