En un inici de temporada musical fet de repeticions òbvies com és la Novena de Beethoven en ocasió del 250è aniversari del seu naixement (Palau), o de concessions al star system operístic (Liceu), hi ha qui l’ha començat amb una obra insòlita. Insòlita perquè és rarament interpretada i també insòlita perquè amb ella, la polifonia espanyola va arribar al seu punt més elevat. Es tracta del Officium defunctorum (Ofici de difunts) de Tomás Luis de Victoria (1548?-1611), que el Cor Francesc Valls, el cor de la catedral de Barcelona que dirigeix Pere Lluís Biosca, va interpretar a l’església del Pi acompanyat per l’arxillaüt de Josep Maria Martí.

Aquest Rèquiem per a sis veus, de factura compositiva extraordinària en el que s’alternen el cant pla i la polifonia, Victoria el va compondre el 1605 dedicant-lo a la princesa Margarida, filla de l’emperadriu Maria d’Àustria, germana de Felip II. D’aquesta obra s’ha dit que és el súmmum de la polifonia, que és un Everest musical i també que és la corona de la producció de Victoria. Ell mateix va dir que era el seu cant del cigne.

En aquests dies de tribulació per la pandèmia en els quals la mort se’ns ha fet molt present i massa propera després de veure-la sempre llunyana i gairebé asèptica, escoltar el Rèquiem de Victoria, amb la seva profunditat espiritual, va ser una companyia ben real que es convertia en un bàlsam, bo i començar amb la imprecació desesperada del Llibre de Job en què el profeta demana a Déu que no el condemni, que li faci saber perquè li causa tanta aflicció.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

La interpretació que en va fer el Cor Francesc Valls, format per unes veus sempre excel·lents, es va ressentir de la situació. L’obligada distància entre cantants (cinc graons de diferència entre la primera i la segona fila i la dispersió cap als costats), va fer que les veus no s’acabessin d’empastar del tot per donar un so compacte. En les actuals circumstàncies, això és gairebé inevitable i no s’ha d’interpretar com una crítica. El que és important és que el cor portava aquesta gran obra molt ben preparada. L’havien estrenat en la inauguració del Festival Espurnes Barroques. I el que encara és més important és haver posat a l’abast del públic una obra com dèiem, molt poc interpretada, d’un compositor que forma part del triumvirat de grans autors del Renaixement juntament amb Pier Luigi da Palestrina i Orlande de Lassus.

El concert es va fer el 19 de setembre.