De Dominic Cummings s’ha dit que és una versió moderna del príncep de les tenebres o un nou Rasputin, però segurament el caràcter que millor el defineix és el de Svengali, una figura molt més british que el dimoni bíblic o el curandero místic rus. Va ser el dibuixant i novel·lista francobritànic George Du Maurier qui va crear aquell personatge que sedueix, subjuga, manipula i fa triomfar una noia com a cantant en una novel·la que va fer furor a les acaballes de l’Anglaterra victoriana.

Ara l’objecte del domini és el primer ministre Boris Johnson que va arribar a Downing Street a cavall del Brexit aconseguit gràcies als ardits electorals de Cummings durant el referèndum per a la sortida del Regne Unit de la UE el 2016. La gestió d’aquell inesperat triomf el va convertir en una figura indispensable per al polític conservador que aviat el va fer el seu assessor i, un cop guanyades les eleccions del 2019 i nomenat primer ministre, li va donar llibertat absoluta per a elaborar l’estratègia del govern, una llibertat que el modern svengali es va prendre al peu de la lletra imposant els seus criteris a tots els ministeris transformant-se en la figura no electa més poderosa del país. Això sí, sempre des de l’ombra.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.