Quan el 7 de gener de 2015 el terrorisme islamista va atacar la seu del setmanari satíric francès Charlie Hebdo a París, no només va tenir lloc un dels atemptats més sagnants contra la llibertat de premsa a Europa occidental, sinó que es va obrir la porta a un estat d’ànim i un clima polític que han propiciat un clar declivi en la llibertat d’expressió en el nostre entorn.

Charlie Hebdo era i és un mitjà irreverent, incorrecte, font d’escàndol per a molts i fins i tot extremadament ofensiu i desagradable per a alguns. L’element distintiu de la revista és el fet d’atrevir-se, com es diu popularment, a riure’s del mort i del que el vetlla, a travessar ratlles vermelles imaginàries sobre allò que, en un món correcte, no podria ser mai objecte de bromes. La publicació és especialment esmolada pel que fa a creences i dogmes religiosos, i no l’atura el fet que, en alguns casos, els membres de la comunitat afectada puguin viure amb especial indignació els continguts en qüestió.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.