Stéphane Degout ha estat un protagonista de referència de l’òpera Pelléas et Mélissande, de Claude Debussy. Desprès d’haver-lo representat més de 50 vegades, fa tres anys va voler dir adéu al personatge amb una brillant interpretació al Festival d’Aix-en-Provence. És aquest un paper per a joves cantants, un paper que reclama frescor a la veu i per això Degout considerava que ja no era el moment de seguir amb aquest personatge. Ara, però, ja te un successor en la persona de Jean-Chistophe Lanièce. Els dos barítons francesos van oferir sengles recitals al Festival Life Victoria, cosa que va permetre contrastar intèrprets de dues generacions en un repertori, el francès, que a més de les qualitats vocals reclama el domini gens fàcil de la prosòdia.

Degout i el pianista Cedric Tiberghien van oferir un recital llarg que va començar amb La bonne chanson, un cicle de cançons de Gabriel Fauré sobre poemes de Paul Verlaine. La correcció inicial de la interpretació va donar pas paulatinament a l’excel·lència manifestada pel baríton amb Clairière dans le ciel i Reflets, de Lili Boulanger, les Fêtes Galantes II, també amb poemes de Verlaine, i Le promenoir des deux amants, de Debussy.

Però no tot va ser la mèlodie francesa. El seu cant elegant, la seva dicció impecable, la seva gran capacitat de regular la respiració i l’emissió del so també es va repetir quan va interpretar obres del catàleg liederístic alemany per antonomàsia com són cançons del cicle Schwanegesang, de Franz Schubert, i peces d’Hugo Wolf.

No és massa freqüent que un recital de lied acabi amb el públic dempeus per felicitar i agrair a un cantant la seva actuació, però això és el que va aconseguir  Degout amb la seva interpretació al recinte modernista de Sant Pau. Va ser un èxit merescut i alhora un èxit que plantejava la pregunta de com és que aquesta veu sigui tan desconeguda a Barcelona.

El dia abans, era el jove Jean-Christophe Lanièce qui actuava amb el també jove pianista Romain Louveau. La primera part va estar dedicada als grans compositors francesos que van cultivar la mélodie, naturalment a Debussy, però també a Henri Duparc, Reynaldo Hahn de qui va interpretar de manera magnífica A Chloris, i a Lili Boulanger.

Per a la segona part la mélodie va deixar pas al lied alemany, a cançons de Robert Schumann i de Clara Wieck Schumann, en un diàleg entre la parella de músics que va acabar amb una corprenedora Ich stand in dunkeln Träumen (Sumit en somnis ombrívols), obra de la compositora de qui enguany es celebra el 200 aniversari del seu naixement. Aquest concert es va fer en col·laboració amb l’Académie del Musée d’Orsay – Abbaye de Royamount, de Paris.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

Lanièce s’ha estrenat ja com Pelléas en una versió en concert a l’Òpera Comique de Paris. El recital al Life Victoria va posar de relleu que Degout, que és el mentor del jove, te un bon hereu.

Jean-Christophe Laniece va actuar el 3 d’octubre i Stéphane Degout, el 4 d’octubre.