El sector editorial no s’havia vist mai tan amenaçat com ara pels cants de sirenes a favor del que és nou. Semblava que els cants sorgien de l’evolució tecnològica i en l’àmbit editorial hi lliscava el següent dilema: col·laborar amb els canvis tecnològics o resistir-s’hi. Pensàvem que la irrupció de tecnologia digital aplicada al món del llibre ens situava a la frontera entre el vell món dels llibres en format físic i els nous llibres en format electrònic. Des dels anys vuitanta del segle passat, quan es va constatar que el procés de la globalització seria imparable, ens vam veure assetjats per l’imperatiu d’adaptar tota la cadena de valor del llibre als canvis tecnològics.

Quantes vegades en simpòsiums, conferències, debats i assajos s’ha debatut sobre el futur del llibre. L’evolució tecnològica era la gran qüestió que podia afectar el vell ordre editorial. Fins fa quinze anys, consideràvem que la frontera entre el nou i el vell es debatria en funció de l’evolució dels artefactes digitals i el seu impacte en la indústria del llibre. No obstant això, la qüestió que ens col·loca de nou a la frontera entre el vell ordre editorial i el nou que està sorgint està motivada per un factor més decisiu encara que el tecnològic: el canvi de la condició humana.

La nostra manera d’estar en el món està canviant a conseqüència del canvi climàtic, la covid-19 que ha provocat el confinament global, la dependència dels algoritmes, els grans avenços científics, la robòtica, el posthumanisme amb el seu món de pròtesis tecnològiques, la neurociència i la biogenètica. Aquests aspectes situen de nou els editors, una vegada més, a la frontera entre el vell i el nou, però espero que en aquesta ocasió el factor de resistència als canvis sigui cada vegada més estèril i difús.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas
Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.