No és cert que l’economia determini la política, com tantes vegades s’afirma. Més aviat al contrari, la política determina l’economia. Només cal veure el caos que el president Trump ha sembrat en l’economia mundial amb les seves guerres comercials. No és cert tampoc que no tenir un govern efectiu no importi per a l’economia. El cas d’Itàlia n’és un bon exemple. Durant un temps es va asseverar que l’economia italiana era autònoma en relació a la disfunció de la seva política. Ara Itàlia es la baula feble de l’euro. Pateix un estancament econòmic crònic amb una taxa d’atur elevada, un deute públic sobre el PIB de més del 130% i un risc acumulat al sector bancari que pot posar en risc l’edifici de la unió monetària. La taxa d’atur juvenil està ben per sobre del 30% i els joves italians més ben preparats emigren sistemàticament, i des de fa molt temps. De fet, la renda per càpita real italiana està al mateix nivell que quan es va establir l’euro. Aquest estancament econòmic ha provocat, en part, l’auge dels partits populistes dels extrems polítics que ara governen en estranya coalició. Aquesta coalició promet tot tipus de mesures demagògiques sense abordar els problemes de fons. Entre d’altres elevar la productivitat de l’economia italiana.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.