El debat sobre la cultura catalana en castellà ha estat una constant en el període democràtic. El 1977 la revista Taula de Canvi, vinculada a l’esquerra comunista i dirigida per Alfons Carles Comín, va publicar al seu número de juliol-agost una enquesta sota el títol «Escriure en castellà a Catalunya». En la presentació, el filòleg i activista Jordi Carbonell afirmava que «no hi ha cap dubte que els escriptors que, vivint al nostre país, s’expressen literàriament en castellà constitueixen un fenomen inimaginable sense la victòria del feixisme l’any 1939». Considerava que «les poesies o novel·les en castellà dels Goytisolo, de Barral, de Gil de Biedma, de Candel, de Juan Marsé, no formen part de la literatura catalana», sinó que la seva obra «es troba dins el marc de la literatura castellana», i afegia que «si la cultura catalana segueix el seu ritme històric, els grups d’escriptors en llengües al·lògenes tendiran a desapareixer tots sols».

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.