Aquest llibre vol ser un clam. L’expressió a viva veu de l’existència al nostre país d’un corrent polític transversal que coneixem amb el nom de catalanisme polític. Per a alguns la seva persistència pot semblar una obvietat. Però és una evidència que el catalanisme s’ha vist sotmès en aquests temps a un foc creuat: entre l’independentisme d’una banda i els partidaris del pur manteniment de l’statu quo, o del retrocés, per l’altra. Per això no han estat poques les veus que han proclamat la seva defunció: en aquest joc de passar pantalles tant de moda en els nostres dies han considerat que aquesta estava, efectivament, superada.

Què és avui el catalanisme? És un mer exercici de nostàlgia? És un record històric que s’esgota per l’eclosió de l’independentisme? És un espai vigent, motiu d’esperança? Té sentit la cultura del catalanisme per a les generacions post-transició? I, el més important, què han de fer els catalanistes, en plural, per ser útils en aquests moments de confusió i de bloqueig institucional?

Portes Obertes es va formar el novembre del 2016 per vindicar el llegat del catalanisme i proclamar-ne la utilitat. En la declaració fundacional expliquem que per a nosaltres el catalanisme no és una finalitat en si mateix sinó un espai compartit que permet «plantejar i articular la diversitat d’aspiracions de la societat catalana, amb voluntat de cívica convivència amb la resta de pobles d’Espanya i de presència i participació activa en la governabilitat de l’Estat». Diem, igualment, que l’espai del catalanisme hauria de permetre cohesionar la societat catalana des de la democràcia i el compromís de bastir ponts sense exclusions, sobre la base del diàleg, la negociació i el pacte.

Nosaltres, sense voler representar la totalitat d’aquest espai, hem aventurat una definició del catalanisme a partir de tres compromisos:

En primer lloc, un compromís amb el desenvolupament del país, el benestar dels seus habitants i la preservació de la identitat col·lectiva, per mitjà de l’exercici de l’autogovern, que es deriva de la seva condició nacional.

En segon lloc, un compromís amb una idea d’Espanya entesa com un projecte compartit, basat en el reconeixement de la diversitat, en la lleialtat institucional, en l’impuls de les reformes necessàries en cada moment històric i en la voluntat de liderar-les.

I, en tercer lloc, un compromís amb la construcció del projecte europeu, del qual ens volem sentir partícips i protagonistes.

I és en aquest marc de reflexió que vàrem posar en marxa el projecte «Mirades sobre el catalanisme», convertit ara ja en el llibre que teniu a les mans que és, en realitat, una obra col·lectiva.

Fundadors subscriptors:
més que lectors, actors disposats a canviar les coses.

El conjunt de textos que conformen aquestes 80 (i+) Mirades constitueixen una mirada calidoscòpica que confereix dimensió a una nova resposta catalanista.

Aquesta pluralitat de perspectives, que reforça la capacitat d’un catalanisme que vulgui ser útil, ens esperona a exigir a les organitzacions polítiques coratge per fer front a les reformes necessàries en la organització territorial d’Espanya. És imprescindible, creiem, anar al moll de l’os de la qüestió: calen reformes de fons en el marc jurídic i constitucional no per assolir el dret a l’autodeterminació –inexistent en cap Constitució de les democràcies que ens serveixen de referent– sinó per dissenyar una redistribució del poder a Espanya que doni més joc als territoris. Perquè això va, finalment, de com distribuir la capacitat de decisió i el marge per a l’exercici de l’acció política i de govern.

Creiem que Espanya és reformable. De fet, si som justos amb la nostra història contemporània comuna, hem de constatar que ho ha estat. Ara, el que cal, és visionar amb lucidesa quines són les reformes necessàries…, i quines les aliances per fer-les possibles.

També coratge, especialment a Espanya, per acceptar la seva pluralitat nacional, lingüística i cultural i treure’n conseqüències en el pla polític i institucional.

Coratge, tanmateix, per part de les formacions independentistes per a dir la veritat. Per explicar als ciutadans i les ciutadanes allò que es diu en privat però no s’afirma en les declaracions i proclames públiques. Per reconèixer els gravíssims errors comesos que han col·locat el nostre país en un atzucac.

La positiva resposta que ha obtingut el projecte «Mirades» ens esperona a empènyer aquesta reflexió col·lectiva que considerem necessària i urgent i a aportar-hi el nostre gra de sorra. Aspirem, doncs, a eixamplar el diàleg sobre el catalanisme entre els catalanistes i més enllà d’aquests. I és que el debat profitós és el que es fa entre els que pensen diferent, entre els que introdueixen matisos i fins i tot contradiccions.

El risc que avui viu Catalunya és que la discussió sobre les solucions necessàries per al progrés del país es faci entre els que pensen igual, cadascú en el seu racó de les certeses. Per la via del debat intern entre cada certesa només construirem dos mons paral·lels, confrontats, sense ni conèixer, ni comprendre ni respectar la posició de l’altre.

Hi ha encara un risc pitjor: el de qualificar els uns o els altres, segons que participin d’unes certeses o d’unes altres, de mals ciutadans i pitjors catalans. I així, creiem, no es construeix ni Pàtria ni Nació. I és que, efectivament, Catalunya ha de ser Nació de tots i no només causa d’alguns.

CONTINGUT DEL LLIBRE ‘Catalanisme. 80 mirades (i+)’

  • Pròleg. Mario Romeo, president de Portes Obertes del Catalanisme
  • Ciutadans de Catalunya: mai hem sigut un sol poble. Albert Aixalà
  • Reconstruir el catalanisme. Joaquim Albareda
  • El catalanisme i el moment de la veritat. Jordi Alberich
  • Una mutació i un repte. Francesc-Marc Álvaro
  • Vells catalanismes. Jordi Amat
  • El catalanisme reconsiderat. Xavier Arbós
  • Vigència i límits del catalanisme. Astrid Barrio
  • iscutim el com ho fem, però no el qui som. Oriol Bartomeus
  • Un catalanisme útil. Lluís Bassets
  • Notes disperses. Albert Batlle i Bastardas
  • Pi. Afra Blanco
  • El catalanisme, un antídot contra les trinxeres. Laia Bonet Rull
  • El catalanisme. Josep Ramon Bosch Codina
  • El catalanisme un segle després. Joan Botella
  • Referèndum de lliure associació. Xavier Bru de Sala
  • Catalanistes, per fer què? Victòria Camps
  • Catalanisme i independentisme. Josep-Maria Carbonell
  • La cohesión social eje vertebrador del catalanismo. Matías Carnero
  • Catalanisme polític, ferit de mort? Jordi Casas Bedós
  • Una mirada social al “procés” estroncat. Francesc Castellana
  • Algunes reflexions sobre el catalanisme avui. Antoni Castells
  • Del nacionalisme al sobiranisme: el sostre de la independència. Carles Castro
  • El meu catalanisme. Andreu Claret
  • Els ponts del catalanisme. Gabriel Colomé
  • Temps de reconstrucció. Joan Coscubiela
  • La herida moral del nacionalismo. Manuel Cruz
  • És l’Independentisme catalanista? Mª Eugenia Cuenca Valero
  • El catalanisme del Segle XXI. Jordi de Juan i Casadevall
  • El catalanisme com a sistema de valors. Josep Antoni Duran i Lleida
  • Catalanisme polític, negacionisme i laïcitat. Ramon Espasa
  • El Catalanisme avui. Francesc Esteva
  • El catalanisme integrador: el camí per a la normalització política. Ignasi Farreres
  • Un nou catalanisme. Daniel Fernández
  • Quo Usque. Ricard Fernández Deu
  • Catalanisme i transversalitat. Lluís Foix Carnicé
  • Un sol poble, no dos. Jordi Font
  • Pensar el futur. Enric Fossas
  • El catalanisme. Joan Fuster-Sobrepere
  • Orígens i realitat. Eugeni Gay
  • Catalanisme: remei contra la unilateralitat. Leopoldo Gay Montalvo
  • El retorn a un catalanisme reconciliador. Francesc Granell
  • La segona laïcitat. Rafael Jorba
  • Catalanisme, igualtat i democràcia. Joan Herrera
  • Catalanisme i Cohesió Social. Jaume Lanaspa
  • Quatre vectors del catalanisme. Joaquim Llimona
  • Un cop d’ull al passat medieval. Rosa Lluch Bramon
  • La batalla de l’estar. Juanjo López Burniol
  • El catalanisme que hem conegut és difícilment resucitable. Josep López de Lerma
  • El repte del catalanisme. Carlos Losada
  • El catalanisme d’avui: Catalunya. Pere Macias i Arau
  • El catalanisme avui (un decàleg personal). Joan Majó
  • Catalanisme i Transversalitat. Joan Marcet
  • El catalanisme avui. Margarita Mauri
  • L’Europa de les ciutats. Andreu Mayayo i Artal
  • Les presses, sempre les presses. Jordi Menéndez
  • El catalanisme del post-procés. Juan Milián Querol
  • La radicalitat del Catalanisme. Marc Miró
  • Realitat i reconstrucció del catalanisme. Què fer? Josep Miró Ardèvol
  • Afrontar la divisió del país. Andreu Missé
  • Els reptes del catalanisme de les properes dècades. Roger Montañola
  • Catalanisme és governar. José Montilla
  • El catalanisme polític com a catalanisme cultural. J.J. Moreso
  • La naturalesa del catalanisme. Joaquim Nadal i Farreras
  • Catalanisme, crisi, identitats. Raimon Obiols
  • Confluència política i social del catalanisme. Javier Pacheco
  • Funció social del catalanisme: una mirada local. Alfredo Pastor
  • Pot ressuscitar el catalanisme polític? Josep Piqué Camps
  • Poble, catalanisme, ciutadania. Rafael Pradas
  • Catalanisme en quart minvant. Valentí Puig
  • El catalanisme del segle XXI. Lluís Rabell
  • Reescrivint el relat del catalanisme. Ignasi Rafel
  • El catalanisme i la pertinença múltiple. Josep Maria Rañé
  • Reformular les bases del catalanisme. Lluís Recoder
  • Catalanisme? Mª Dolors Renau
  • El catalanisme com a solució. Fèlix Riera
  • Fer-ho com sempre! Miquel Roca
  • El catalanisme com a espai de trobada. Mario Romeo
  • Un nou contracte social i polític. Camil Ros
  • Té futur el catalanisme? Fernando Sánchez Costa
  • Un Catalanisme polític per a la concòrdia. Lídia Santos Arnau
  • Algunes reflexions sobre les terceres vies i el catalanisme. Enrique Senabre
  • Catalanisme polític: punt i seguit. Isabel Sierra
  • En quin moment se’n va anar tot en orris. Albert Solé
  • Els errors del catalanisme. Joan Tapia
  • Divagacions i equívocs sobre el catalanisme. Josep M. Vallès
  • Catalanisme mestís. Carme Valls
  • Patriotisme i progrés. Santi Vila