L’aparell de l’aire condicionat de l’auditori del Museu Darder s’ha espatllat. 3 de juliol a Banyoles. Convidats per l’associació cívica Convivència i progrés presentem amb l’Antoni Puigverd el volum 80 mirades (i +) editat per l’associació Portes Obertes del Catalanisme. A quarts de deu, quan la calorada resseca el debat, un jove assegut entre les 70 persones del públic formula una pregunta clarificadora: quins són els límits del catalanisme?

Improviso una resposta massa banal perquè hauria de ser òbvia. De catalanismes n’hi ha molts, però els seus límits es traspassen quan el projecte que planteja a la seva societat de referència –la catalana– no està concebut perquè pugui ser assumit per tots els ciutadans que vivim a Catalunya ara i aquí. El catalanisme serà inclusiu o perdrà. Aquest va ser el repte principal que van assumir els millors ideòlegs del catalanisme de postguerra: els catalanistes que durant la Transició van actuar com a classe dirigent per implementar el gran projecte de la Normalització.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.