Des del balcó del domicili de Joan Rigol (Torrelles de Llobregat, 1943), al carrer de Provença de Barcelona, el veterà polític democristià podia veure les barricades cremant durant els aldarulls de l’octubre passat. «Pel carrer em reconeixen i em pregunten que com acabarà tot això», diu Rigol. Expresident del Parlament, exconseller de Treball i de Cultura, Rigol també va ser entre el 2005 i el 2011 president del Patronat de la Sagrada Família. El seu mandat va coincidir amb la consagració, el 2010, de la basílica per part del Papa Benet XVI.

El jove Rigol va ser sacerdot durant un any i mig. Va ser el primer secretari general de PIMEC –és patró de la fundació d’aquesta patronal– i dirigent d’Unió Democràtica. Va ser un dels líders del sector independentista que es va escindir del partit, i que va precedir la desaparició d’aquesta històrica formació. Rigol va ocupar una posició simbòlica a la llista electoral de Junts pel Sí, la coalició de l’independentisme que prometia el 2015 assolir la independència en divuit mesos.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure