La noblesa de l’ofici d’escriptor, com deia Albert Camus, radica en la resistència a l’opressió i per tant en el consentiment de la soledat. Hannah Arendt (1906-1975) podria haver fet seva aquesta frase, ja que des de ben jove va relacionar la seva vocació intel·lectual amb la consciència d’aïllament i hostilitat. Criada a Königsberg –la ciutat de Kant i capital de la Prússia oriental– en una família de jueus assimilats i sense gaire tradició religiosa, Arendt no va tenir notícia de la seva diferència ètnica fins que a l’escola va patir uns primers insults racistes. No seria, però, fins als anys vint, amb l’organització nazi de l’antisemitisme, que Arendt s’adonaria que la seva condició de jueva constituïa un problema polític que l’obligava a actuar en conseqüència.

Després d’aquest primer estranyament, que la va perseguir tota la vida i que va determinar les seves reflexions sobre els drets de ciutadania, Arendt també va patir un profund desencís respecte al que havia estat la seva educació acadèmica. Formada a Marburg, Heidelberg i Friburg en filosofia, teologia i filologia grega amb els millors professors del moment, entre ells Heidegger, Jaspers i Bultmann, a partir de 1933 va experimentar un fort rebuig contra el món intel·lectual alemany. La connivència, especialment de Heidegger amb els nazis, durant el seu mandat com a rector de la Universitat de Friburg, va ser un cop molt dur. Heidegger, a més del seu mestre més influent, havia estat amant seu, cosa que va agreujar la seva experiència d’alienació.

De cop i volta, Arendt es va veure atacada com a jueva i estranyada dins el cercle dels filòsofs. Anys més tard, ella mateixa recordaria com havia deixat Alemanya convençuda que mai més no tornaria a relacionar-se amb el món intel·lectual. No havia oblidat que molts dels que havien caigut al parany de Hitler eren grans pensadors amb idees molt sofisticades que estaven per damunt de la gent, mentre que d’altres que s’havien oposat als nazis d’una manera contundent no tenien res a veure amb la filosofia i el pensament. Arendt no va oblidar mai aquesta diferència moral.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.