El 5 d’octubre del 2017, el diari The New York Times posava negre sobre blanc el que fins aleshores havia estat un secret de domini públic a Hollywood: la llarga llista d’abusos sexuals comesos durant quasi 30 anys amb total impunitat per un dels homes més poderosos de la indústria del cinema, el productor Harvey Weinstein. La informació va ser l’espurna que va encendre la flama del moviment #Metoo, que molt aviat va esdevenir una gran foguera amb les denúncies de milers de dones d’arreu del món que van trencar un mur de silenci i es van avenir a fer conèixer l’assetjament patit.

La bomba del Times va anar seguida de noves denúncies contra Weinstein, incloses tres presumptes violacions. Conegudes actrius com, Asia Argento, Ahsley Judd, Rose McGowan, Angelina Jolie, Gwyneth Paltrow, Uma Thurman o Mira Sorvino entre d’altres es van presentar com a víctimes del famós productor, que va ser detingut a Nova York. Després de Weinstein, van ser assenyalats actors com Kevin Spacey –que va ser acomiadat de House of Cards– els germans Ben i Cassey Affleck i directors com Oliver Stone i James Toback. Bill Cosby va ser condemnat a presó per drogar i violar una dona el 2004. Les catifes vermelles dels Globus d’or, dels Oscar i de Cannes es van tenyir de negre i de discursos reivindicatius memorables, en una gran onada feminista.

Però més enllà de Hollywood, el moviment #Metoo ampliava la seva base i s’estenia fora del món de l’espectacle. Van ser assenyalades personalitats de la comunicació i els negocis. I en el món de l’esport, l’olímpica Simone Biles confessava també ser víctima de Larry Nassar, exmetge de la Federació nord-americana de Gimnàstica, qui durant 20 anys va abusar de 140 nenes. Va ser condemnat a entre 40 i 175 anys de presó amb una frase de la jutgessa que va fer la volta al món: «Acabo de firmar la seva condemna de mort. No mereix sortir de la presó mai més».

Iniciatives semblants al #Metoo van sorgir a altres països. El Parlament Europeu va organitzar un debat per reclamar una millora dels procediments per investigar i sancionar els casos d’assetjament a la institució i un grup de diputades i treballadores van posar en marxa un blog –#shareyourstory– per formular denúncies. A Espanya l’efervescència del moviment va coincidir amb el judici als cinc membres de La Manada per la violació en grup d’una jove als Santfermins del 2016. El qüestionament de la víctima, el seguiment que se li va fer a càrrec d’un detectiu i, finalment una sentència que no reconeixia els fets com a violació va llançar als carrers desenes de milers de dones sota el crit indignat de #NoesNo.

El #Metoo va esdevenir un incendi global que encara crema i ha consagrat el feminisme com a moviment transformador i de resistència davant les forces retrògrades que van guanyant espai al món. Quan va esclatar el cas Weinstein, moltes dones van confessar el seu penediment per no haver parlat abans. Amb el #Metoo, el mur de silenci es va esquerdar per sempre i les dones ja no callaran més. Perquè els motius que van donar volada al moviment segueixen estant en peu.