Misteriós, sí. El de l’orgue és un món que pot resultar enigmàtic amb els seus teclats manuals i de pedals, els nombrosos botons de registres i la infinitat de tubs que poden superar diversos milers segons l’instrument. I el so que tot això genera també és sorprenent, sigui una gran fuga de Bach o una filigrana intimista de Jehan Alain. També era misteriós per a una noia que anava per a pianista i ha acabat sent una referència internacional en el món d’aquest instrument total, i la mestra de més d’una generació d’intèrprets.

Parlem de Montserrat Torrent (1926). Amb la seva figura menuda, però musicalment enorme, el desembre de l’any passat, després d’estrenar el nou orgue de Sant Vicenç de Sarrià i en el moment de rebre els aplaudiments dels assistents, va dir que potser havia arribat l’hora de deixar de tocar en públic. Llavors tenia 93 anys.

El misteri, no només d’aquesta longevitat, sinó també d’una vida dedicada a aquest instrument que li ha portat el reconeixement internacional, s’explica en el llibre acabat de publicar, Montserrat Torrent, la dama de l’orgue (Ficta Llibres), unes memòries recollides pel periodista Albert Torrens en converses setmanals d’una hora mantingudes durant gairebé dos anys i mig acompanyades d’una recerca per diversos arxius.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.