La imatge més potent que recordo de la BBC està associada amb Mark Tully, un periodista radiofònic que fou cap de l’oficina de la British Broadcasting Corporation a Delhi durant més de vint anys. Fèiem el recorregut amb un autobús de línia en el trajecte entre Kabul i Peshawar. En pujar al vehicle mig atrotinat i ple de coloraines, el xòfer li va demanar que ocupés el seient del seu costat.

A totes les parades del recorregut de gairebé 300 quilòmetres hi havia gent que pujava a l’autocar per saludar Tully. A Jalalabad, al pas de Kyber, al mateix Peshawar al nord oest de Pakistan. El cèlebre corresponsal a l’Índia havia congregat milers de persones davant del seu domicili a Delhi per protestar contra alguna de les seves cròniques o bé també per donar-li suport quan Indira Gandhi declarà l’estat d’excepció el 1975 imposant la censura de premsa.

La sintonia d’entrada del servei mundial de la BBC, inconfusible i invariable fins a avui, és el més important punt de trobada dels anglesos expatriats, dels polítics, acadèmics i líders dels moviments d’independència i de tot l’univers, del que algú ha definit com l’arc de l’angloesfera que s’inicia a Anglaterra, passa pels Estats Units i acaba a Austràlia després de recór-

rer les excolònies de l’Àfrica i l’Àsia. La BBC ha estat la veu més autoritzada en l’àmbit de les comunicacions internacionals però també ha estat el mirall en què els britànics s’han mirat per trobar-se a ells mateixos i per transmetre al món la seva particular manera de veure les coses.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.