El que està en joc supera qualsevol previsió. Ningú no podia pensar, quan Donald Trump va sortir elegit president per sorpresa, que es pogués arribar tan lluny en el deteriorament del sistema polític americà i en la destrucció de l’arquitectura de les institucions multilaterals construïdes després de la Segona Guerra Mundial.

El que es decidirà a les urnes aquest proper 3 de novembre afecta des del dret de vot fins a l’arquitectura de l’ordre internacional. La democràcia americana pot sortir reforçada, amb una alta participació i amb una victòria demòcrata que asseguri el manteniment de la divisió de poders, l’Estat de dret i la igualtat entre els ciutadans o, al contrari, resultar ferida potser de mort si tenen èxit les maniobres de Trump per enterbolir la votació i encara més si segueix quatre anys més, que serien de reforçament de l’executiu, màxim control del poder judicial i tenallament del Congrés.

El mateix es pot dir de l’ordre internacional. Si Joe Biden és el president, els Estats Units tornaran a l’escena diplomàtica internacional, probablement signaran de nou els Acords de París sobre canvi climàtic, retornaran a les organitzacions abandonades, com la Unesco i l’Organització Mundial de la Salut, desbloquejaran l’Organització  Mundial de Comerç, i també és possible que s’obrin converses per recuperar els acords comercials abandonats, i els de desarmament o el pacte nuclear amb l’Iran.   Fins i tot el procés de pau a l’Orient Mitjà pot tornar als carrils d’Oslo, que establien un futur Estat palestí al costat de l’Estat d’Israel reconegut pel món àrab.

PUBLICITAT

Renfe / Viaja como piensas

Se la juguen doncs els ciutadans dels Estats Units i, indirectament, ens la juguem tots. Difícil trobar una altra elecció on estiguin en joc no tan sols les polítiques que es proposen i la forma de fer política, sinó fins i tot el sistema polític intern i l’organització internacional de la política. A dins, la reelecció de Trump duplicaria l’efecte demolidor que ja ha tingut la seva presidència en el sotmetiment de les institucions federals, especialment la diplomàcia, els serveis secrets, la policia i la fiscalia general. Es reforçaria el pes dels jutges conservadors, actualment ja majoritaris al Tribunal Suprem i també a nombrosos tribunals d’apel·lació. Els premis fiscals a l’electorat conservador i el càstig en reduccions de polítiques socials a l’electorat demòcrata estarien assegurats amb una victòria trumpista.

Els europeus ens podem preparar, perquè gairebé quedaria assegurada la sortida dels Estats Units de l’Aliança Atlàntica i la guerra comercial amb Alemanya, el país que obsedeix Donald Trump per la seva capacitat exportadora. El trumpisme no entén de multilateralisme ni tan sols quan el practiquen els altres. Li interessen els països d’un en un i no aliats en grans agrupacions. Amb Espanya voldria mantenir unes bones relacions, com les que hi manté ja ara, però fora del tot de la Unió Europea, i només en la mesura que és un país militarment interessant per les seves bases navals i aèries.

Si bé una victòria de Biden portaria a un cert retorn a l’ordre internacional i europeu ara desgavellats pel trumpisme, cal comptar amb un element fix que no variarà sigui quin sigui el resultat de les eleccions. La guerra freda començada per Trump contra la Xina difícilment acabarà o es revertirà amb Biden. No era obligat que els Estats Units i la Xina arribessin al divorci actual, però un cop començat ja no hi ha marxa enrere, i l’única cosa que es pot esperar és que vagi evolucionant cap a formes més controlades i es recuperin els marges diplomàtics perduts, una qüestió en la qual hi pot fer molt la Unió Europea, en la seva condició d’aliada estreta dels Estats Units que ha sabut mantenir malgrat el trumpisme.

Una Casa Blanca demòcrata tindria l’oportunitat d’emetre un missatge de confiança i de lideratge després del desgavell dels últims quatre anys. No és segur que es puguin recuperar ràpidament els buits generats per una política internacional erràtica i sense rumb, però l’oportunitat hi serà i, novament, la UE tindrà molts marges d‘actuació. En cas contrari, la Xina seguirà avançant posicions diplomàtiques, comercials, financeres i, fins i tot, polítiques, amb el seu projecte d’ordre mundial alternatiu reconegut sota el rètol de la Nova Ruta de la Seda. El vot del 3 de novembre decidirà doncs si els Estats Units volen seguir al capdavant de l’ordre mundial o si li cedeixen directament el relleu a Pequín.

La victòria de Trump, a més d’erosionar la democràcia fins a extrems encara no prou ponderats, significaria el control absolut del Partit Republicà per part de la família del multimilionari i l’allunyament definitiu de multitud de dirigents conservadors que no s’identifiquen amb el nacionalisme populista, aïllacionista i reaccionari de l’actual president.

L’elecció presidencial de 2024 es plantejarà immediatament que se sàpiguen els resultats de les d’aquest 2020. Si guanya Biden, ara amb 77 anys, gairebé és segur que la seva vicepresidenta, Kamala Harris, començarà des del primer dia a fer els mèrits per tal d’obtenir la nominació demòcrata per a 2024. Si guanya Trump, que no es podrà tornar a presentar, ja hi ha dos candidats dels quals es parla: la seva filla Ivanka, esposa de l’ambiciós Jared Kushner, ara conseller de Trump per a l’Orient Mitjà, i el discret i gris vicepresident, Mike Pence, cristià fonamentalista i ultraconservador.