Fa vint anys de la reobertura del Liceu després de l’incendi que el va devastar i que va portar a la seva reconstrucció. La propera temporada vol celebrar la resurrecció i alhora recuperar aquella empenta que va fer créixer el públic del teatre fins a arribar pocs anys després als gairebé 25.000 abonaments. Però en aquestes dues dècades han passat massa coses que han fet recular el Liceu en tots els sentits, tan artísticament com econòmica. Els 15.000 abonaments de l’actual temporada en són una mostra.

Encara que ho vulgui semblar i la direcció ens intenti convèncer que a la propera hi haurà «espectaculars produccions i grans veus», serà com totes les darreres, indefinida i desequilibrada. Mirada per sobre la programació del 2019-2020 anunciada el març sembla molt llampant, però si enfoquem bé, la lluentor desapareix per mostrar una programació que no fa honor al que hauria de ser el Liceu. El lema de la temporada, La força de l’òpera, no casa amb la feblesa de la programació.

Per llegir l'article complet fes una prova gratuïta de 15 dies o fes una subscripció de pagament. Accedeix si ja ets subscriptor.