Fins el 1945 hi havia viatgers (rics), exploradors i aventurers. Però no hi havia turistes. El Turisme és jove, pràcticament neix en els darrers anys 40 arran de les vacances pagades, una de les primeres fites del welfare post bèl·lic. Segurament per això és encara un subsector econòmic amb relativament poca teoria consolidada.

Porta en el seu ADN una enorme contradicció avui per avui encara no resolta: d’una banda és desitjable que tothom pugui fer turisme; de l’altra, el turisme massiu conté llavors amb una gran capacitat d’alteració –o fins i tot de destrucció– de trets característics i estimables dels Indrets Receptors de Turisme (IRT).

Inevitablement hi ha diferents tipologies de turista (configurades amb variables com: poder adquisitiu; comportament cívic; patrons de vacances; grau d’interès pel coneixement social i el patrimoni cultural de l’IRT visitat; nivell de capacitat per distingir grans monuments de mones de pasqua i per factors com preus, clima, opcions de lleure, seguretat, exotisme, etc...). Lògicament, estem parlant de tipologies híbrides i per tant no simplificables (turisme de borratxera, de negocis, de qualitat (?), cultural, esportiu, sexual, mèdic, etc.). Híbrides i en general relativament compatibles en un IRT, però sovint amb alguna o algunes tipologies molt dominants que generen rebuig en d’altres tipologies i/o en la població estable.

Subscriu-te per veure el contingut complet. Accedeix si ja ets subscriptor.
Subscriure